Un pas endavant

Ramon Robert i Jordi Lardín han fet balanç aquesta set­mana de la tem­po­rada de l’Espa­nyol i han expli­cat també, tot i que per sobre, quins objec­tius es mar­quen de cara a la pro­pera.

És indis­cu­ti­ble –només cal mirar cap enrere i veure com ha anat la cosa els últims anys– que el balanç del pri­mer curs com­plet de Chen Yans­heng al cap­da­vant del club és més que satis­fac­tori.

L’Espa­nyol ha millo­rat en totes les àrees, espe­ci­al­ment en l’espor­tiva i en l’econòmica, i també lleu­ge­ra­ment en la social, tot i que en aquest apar­tat és on menys s’han notat per ara els can­vis i, per tant, on hi ha més marge de millora i feina a fer.

En l’aspecte espor­tiu, i a diferència de la tem­po­rada pas­sada, l’Espa­nyol no només no ha patit gens ni mica, sinó que ha aca­bat clas­si­fi­cat entre els deu pri­mers, com des del club s’havia pre­vist a l’inici.

Amb una plan­ti­lla força millo­rada, amb més qua­li­tat que la d’altres anys i amb el plus i l’encert que ha supo­sat, en tots els sen­tits, l’ascens de qua­tre juga­dors del filial al pri­mer equip, els de Qui­que Sánchez Flo­res han fet una tem­po­rada nota­ble.

És cert que l’arren­cada de la tem­po­rada va ser com­pli­cada, que l’eli­mi­nació en la copa de bon començament va ser per a molts afi­ci­o­nats una decepció, i que en línies gene­rals l’equip ha estat millor a domi­cili que no pas a casa, però també és veri­tat que els blanc-i-blaus han fet un pas enda­vant i han demos­trat ser un bloc ben tre­ba­llat i con­so­li­dat en molts aspec­tes del joc, com ara el defen­siu, en què tanta falta feia.

Pel que fa als fit­xat­ges, hi ha hagut una mica de tot. Alguns que han estat tot un encert, com la tor­nada de David López o les apor­ta­ci­ons de Diego López, Diego Reyes i Pablo Piatti. D’altres, amb tocs de qua­li­tat però amb massa inter­mitències com Jurado o José Anto­nio Reyes, i també incor­po­ra­ci­ons difícils d’enten­dre com les de Demic­he­lis i Álvaro Vázquez.

Ja sé que és impos­si­ble encer­tar del tot però des del club em fa l’efecte que tenen clares dues coses. Pri­mer, que els nous fit­xat­ges que vin­guin han de supo­sar un salt més de qua­li­tat i han de millo­rar el que ja hi ha a la plan­ti­lla. I en segon lloc, que cal tan­car la con­fecció de l’equip abans del 31 d’agost, i no com l’estiu pas­sat, quan a l’últim dia encara que­dava més d’un fit­xatge per fer.

Tot i això, l’Espa­nyol ha posat els fona­ments d’un pro­jecte que il·lusi­ona els seus afi­ci­o­nats, que té molt bona pinta i que, sobre­tot, té molt recor­re­gut. No és qüestió, però, de córrer ni d’anar amb pres­ses, sim­ple­ment de tenir clar com i cap on es vol anar, cosa que no és fàcil però sí engres­ca­dora.