Rosell i Bartomeu
No calia la perspectiva que donen set anys de travessia judicial i dues sentències exculpatòries per veure que l’acció de responsabilitat promoguda per la junta directiva de Sandro Rosell contra la junta directiva de Joan Laporta era un error històric que no aportaria al club res més que la sordidesa d’una disputa tribal, l’angoixa injusta d’uns directius i les seves famílies davant l’amenaça d’haver de respondre d’uns diners que no tenien i la imatge del club arrossegada per les sales de justícia. Aquella campanya maliciosa en els mitjans, aquella assemblea de compromissaris teledirigida i aquella denúncia abominable eren pura evidència d’un club posat al servei dels més baixos instints d’uns dirigents conjurats per crucificar el seu predecessor i, amb ell, un mandat històric, que va transportar el Barça de la més absoluta mediocritat al millor moment de la seva història. Culers contra culers. L’absurd elevat a l’infinit. Els jutges han deixat clar almenys dues coses a benefici d’inventari; una, que el mandat de Joan Laporta no va ser deficitari i, dues, que la qüestió no va arribar als tribunals perquè s’ho valgués, sinó perquè algú va manipular els fets i els comptes per justificar una acció excepcional i inèdita al club. No cal fer judicis sumaríssims. Els fets parlen sols i el temps ha posat cadascú al seu lloc. Lamentablement, també a l’actual president del Barça, a Josep Maria Bartomeu, tan culpable com Rosell d’aquell error primari i responsable, ja com a president, de persistir en l’error en la segona instància judicial i en la reacció oficial a la sentència de la setmana passada. No es tracta de demanar dimissions, però sí més dignitat, una disculpa urgent per als afectats i moltes explicacions. L’empresonament de Rosell és desagradable i no serà aquí on se’l condemni abans d’hora, però el jutge que l’investiga ha destapat fets greus, com ara que l’expresident va mentir als socis abans i després de ser escollit, barrejant el Barça amb els seus negocis privats, perquè no es va desfer de la seva empresa BSM com havia promès, perquè va cobrar comissions quan ja era president i perquè, efectivament –un altre vella sospita, ara sòlid indici–, els negocis de Rosell amb Qatar van coincidir més del que ja era públic amb el polèmic desembarcament de l’emirat a la samarreta del Barça. Fer això mentre s’erigia en bandera de la regeneració i promovia un nou codi ètic per als directius el consagra com a farsant i cínic, però aquest és el seu problema; el problema del Barça és quantes mentides i maniobres brutes més queden per descobrir; i el problema de Josep Maria Bartomeu, l’amic, l’ex-mà dreta i el successor, és quantes el marquen a ell.