El retorn d’Òscar Perarnau a l’Espanyol és la millor de les notícies per tancar la temporada de transició i iniciar el nou projecte. Si fa unes setmanes es van concretar renovacions vitals com les de Diego López i Piatti, ara, amb la designació de Perarnau com a director general esportiu, el club fa un pas endavant cap a la professionalització i alhora es recupera un dels actius més importants de l’entitat dels darrers anys. Si Perarnau, en una dura economia de guerra va estabilitzar la part esportiva, ara, amb certa capacitat econòmica, podrà lluir tot el seu potencial, que és molt. No només pels seus coneixements i prestigi en el món del futbol, sinó també per la credibilitat interna.

El fet que Òscar Perarnau assumeixi la màxima responsabilitat executiva en l’àrea esportiva allibera Jordi Lardín d’una càrrega massa feixuga i dota l’organigrama del club d’una figura clau per tutelar un creixement sostingut cap a objectius cada cop més ambiciosos.

Ara l’equilibri entre la gent de la casa i els forans es podrà assolir sense l’estrès d’una economia precària. Els fitxatges s’ajustaran amb precisió a les necessitats de l’equip. Només cal esperar que l’afinitat entre Perarnau i Quique Sánchez Flores sigui l’adequada perquè l’engranatge deixi fluir els resultats.

Una gran notícia per tancar una setmana en què alguns han arribat a qüestionar que hi hagi una porta a Cornellà-el Prat amb el nom d’Ernesto Valverde... Aquells que no volen el nom de Valverde a l’estadi perquè ha fitxat pel Barça ni entenen de futbol ni valoren la història de l’Espanyol. Valverde ha estat el millor entrenador de l’Espanyol dels últims quinze anys.

L’home que va saber conduir l’equip de manera impecable fins a la final de Glasgow, que va fer un futbol de qualitat i va dignificar en tot moment el nom de l’Espanyol només mereix agraïment. No és bo mirar tant a l’altre equip de la ciutat ara que les coses van pel bon camí.