El matrimoni entre el Barça de bàsquet i Bartzokas amb prou feines ha durat una temporada. El mateix tècnic que va fer campió d’Europa l’Olympiacòs ara fa quatre anys, i que va classificar, contra tot pronòstic, el Lokomotiv Kuban per a la final a quatre en fa dos, ha estat destituït pels mals resultats acumulats durant tot el curs.

El fet és que l’adeu del tècnic grec semblava cantat des de feia temps. I em fa l’efecte que ni un millor paper en el play-off de l’ACB hauria variat el seu destí. El Barça és un club acostumat a guanyar títols –per tant amb molta pressió i exigències al damunt–, i aquesta temporada l’equip de bàsquet n’ha quedat molt lluny.

Bartzokas té una part important de responsabilitat en tot plegat. És veritat que les lesions no l’han respectat gens, que els reforços que li han anat portant durant la temporada tampoc i que començar un nou cicle després de vuit temporades força exitoses amb un mateix entrenador no era una empresa fàcil.

Però Bartzokas tampoc ha sabut gestionar ni connectar amb el vestidor, ni ha sabut reconduir el rumb d’un equip que en cap moment ha mostrat símptomes de refer-se.

L’entrenador grec s’ha equivocat en força coses, però quan un equip fa una temporada tan nefasta com aquesta bo seria que les responsabilitats fossin més repartides. Una part per al tècnic, sí, però també per als jugadors, per als executius del club i per als dirigents.

I és que no hem d’oblidar que els problemes de la secció venen de molt abans de l’arribada de Bartzokas. Les dues últimes temporades amb Xavi Pascual la cosa ja no anava gaire fina. L’adeu de Joan Creus i la incorporació de Rodrigo de la Fuente tampoc han estat la solució, com més tard s’ha vist amb el fitxatge a correcuita de Nacho Rodríguez, i el pròxim relleu a la banqueta tampoc té un èxit garantit si abans no es canvien moltes altres coses.

Diu Albert Soler, director d’esports professionals del club, que no falla el mètode sinó l’aplicació. I un es pregunta, només l’aplicació que n’ha fet l’entrenador? Canviar de mànager de la secció tres cops en poc temps, de tècnic també tres vegades i d’altres càrrecs unes quantes més, ha estat culpa dels que prenen decisions des de la banqueta o dels que estan més amunt?

I com a mostra només cal veure el que haurà costat al club l’operació de Bartzokas. Amb l’acomiadament primer de Pascual, el pagament més tard de la clàusula per poder alliberar el tècnic grec i fitxar-lo i ara la rescissió del seu contracte. I tot, en només un any.

Tot això és només qüestió de saber aplicar un model? O hi ha alguna cosa més que grinyola?