Hi ha una selecció africana que sempre ha estat un referent en el futbol continental: el Camerun. Els lleons indomables gaudeixen d’un respecte absolut del planeta futbol. De fet, van ser els primers a assolir una gran victòria en un mundial: aquell triomf històric contra l’Argentina de Maradona a Itàlia 90. L’agilitat d’N’Kono, l’exuberància de Roger Milla i, sobretot, aquell gol d’Omam Biyik han omplert hores i hores de tertúlia als carrers de Yaoundé i Douala durant molt de temps. També van guanyar la medalla d’or a Sidney 2000 amb un equip en què, per sobre de tots, començava a brillar un jove cadell anomenat Samuel Eto’o. Aquesta etapa triomfal de principi de segle va continuar amb dos campionats d’Àfrica consecutius, i es preveia un cicle exitós del combinat camerunès. Lleons veterans com Rigobert Song i Patrick Mboma alliçonaven joves cadells com Geremi Ndjitap (exjugador del Madrid) Eto’o i Carlos Kameni. Però aquestes bones sensacions van començar a desaparèixer. Lluites internes i problemes extraesportius van erosionar el pedigrí que tant havia costat d’assolir. El punt àlgid d’aquesta decadència es va viure durant el mundial del Brasil del 2014. El Camerun va ser l’última selecció a arribar a la seu del campionat a causa d’un motí intern per part dels jugadors, que reivindicaven uns honoraris per part de la federació que no arribaven a les butxaques dels futbolistes. En un dels partits de la fase de grups, Assou Ekotto, un representant de la vella guàrdia, i Benjamin Moukandjo, màxim exponent d’aquest canvi generacional, van arribar a les mans enmig del partit, en l’enèsima lluita interna que va fer avergonyir tot el país. Ara, la cosa ha canviat. El tècnic, Hugo Broos, va apostar per fer una regeneració profunda, un canvi de cicle en tota regla. Ara hi ha menys glamur, però més fam entre els jugadors. La nova fornada de futbolistes –amb Ondoa, Aboubakar, Njie i Bassogog al capdavant– va guanyar, després de quinze anys, la copa d’Àfrica de Nacions a principi d’any. A partir d’aquest cap de setmana, veurem aquests cadells de lleó indomable competir en la copa Confederacions, un gran aparador per demostrar aquest canvi de tendència.