“Vostè es pot permetre el luxe d’opinar, però jo prenc decisions”, diu Tom Cruise, en el rol d’un senador dels EUA, a Meryl Streep, que fa de periodista, a Lions for Lambs (2007). Reflexió interessant. Espero que els qui prenen les decisions al més alt nivell futbolístic, al Barça, l’encertin. Els altres opinem...

“Faltan 365 días para Rusia. ¡A seguir luchando por el sueño!”, es podia llegir l’altre dia al Facebook de Leo Messi. El mundial 2018 és un factor de risc afegit que ens obliga, encara més, a confeccionar una plantilla potent. Venim de dues campanyes fracassades a Europa i la nostra banqueta gairebé fa plorar. Conseqüentment, tot agraint-los els serveis prestats, la meva llista particular de baixes comença amb Mathieu i Arda, però continua amb Digne, Gomes i Denis.

Ara bé, per tenir una plantilla totalment fiable, és a dir, amb totes les posicions ben doblades, calculo que s’han de fitxar dos laterals, dos migcampistes i un davanter (i un central, també). Primeres espases. La temporada és molt llarga i els partits duren 90 minuts. Tots han de jugar (i el trident –especialment– ho ha d’entendre). Tinc clar que no fitxarem ni la meitat dels efectius que reclamo, però que quedi constància. De moment, el club té tres prioritats: Héctor Bellerín, Marco Verratti i Ousmane Dembélé. Parlem-ne?

A Bellerín el descartaria. Em sembla un bon lateral i punt. A més, refitxar-lo per una milionada no és un bon missatge per als nois del planter als quals –suposo– se’ls exigeix fidelitat i compromís. Es parla d’un tal Nélson Semedo (23 anys, Benfica) com a alternativa: és ràpid, molt bo atacant i correcte en defensa. És la lliga portuguesa, però el que n’he vist m’ha agradat. També comparteixo l’opinió d’Àlex Delmàs (Barça TV) sobre l’italià Mattia De Sciglio (24, Milan): té personalitat, ataca bé i defensa amb grapa...

Per saber de quina pasta està fet un migcampista, posa’l a jugar en el Barça. El nostre mig del camp és molt (potser massa) exigent i jo només em refio de Busquets, de Rakitic i d’Iniesta, i també de Sergi Roberto. Necessitem dos guerrers d’elit per doblar els llocs d’una unitat de combat, la medul·lar, en què les rotacions han de ser regulars: un panzer i un creatiu. Per al primer perfil, un tipus N’Zonzi m’hi encaixa, i per al segon, apareix Verratti: curt de talla (1,65 m), l’italià és un top en la posició de migcampista aglutinador del joc de l’equip. Seria un fitxatge notable.

Dembélé (20 anys) és una debilitat personal i ens aniria com l’anell al dit. L’error va ser no fitxar-lo l’any passat del Rennes (el Dortmund en va pagar 15 milions). Que ell volia minuts per continuar creixent? Doncs el cedíem a un bon club. Aquestes són les decisions de qualitat que justifiquen el sou (generós) d’un director tècnic: saber anticipar-se. Deulofeu? Per mi, descartat.