La campanya d’abonaments de l’Espanyol per a la propera temporada és un nou encert del departament de comunicació del club. Sota el lema Això ho has de viure, amb un estel·lar Quique Sánchez Flores trucant personalment als socis per engrescar-los a renovar el carnet, s’ha encertat de ple. Amb una campanya basada en la proximitat i en la personalització del missatge com aquesta s’arriba al cor de la diana periquita.

El mateix amb els altres missatges que ens ha llançat l’Espanyol aquesta setmana. Leo Baptistão, 100% periquito, més enllà de l’encert esportiu, la comunicació és senzilla i positiva. Encara més ho és el retorn d’un ídol, en referència al retorn de Sergio García a l’Espanyol.

Aquests inputs positius, ben relatats i endreçats en el temps –no sembla casual que la confirmació del retorn de Sergio es faci el dia després de l’inici de la campanya d’abonaments– responen a una estratègia invisible que funciona i que evidencia el bon to que es respira a l’entitat. Sembla que deixar enrere les penúries econòmiques ha regenerat la flora del club i ha fet emergir el millor de cada persona que hi treballa.

En l’àmbit estrictament esportiu, que Sergio García torni a l’Espanyol és una notícia excel·lent. Aportarà qualitat, experiència, credibilitat i gol. Un jugador respectat en el futbol espanyol, que manté un molt bon nivell de forma i que empatitza amb el públic pot servir de catalitzador entre l’Espanyol del sentiment i el del rendiment esportiu. Un altre impacte engrescador que ens ha deixat la setmana ha estat l’interès per Borja Valero, un creador dinàmic amb experiència sobrada que ajudaria a donar personalitat a l’equip.

Tot plegat fa pensar que aquell corrent de negativisme que en altres temps sobrevolava el club s’està esvaint, sobretot gràcies a la nova salut econòmica. De fet, que no es parli recurrentment de jugadors que marxaran perquè no se’ls pot retenir, hi té molt a veure.