Una reflexió recorrent que apareix en tertúlies improvisades amb amics i coneguts sobre els estils i models de joc aplicats al futbol és la dicotomia entre bellesa i eficàcia. Hi ha un corrent d’opinió molt estès, provocat per una interpretació –crec que desvirtuada o descontextualitzada– de la feina de Pep Guardiola per part d’ un sector del guardiolisme, que, reduint-la al seu ítem més bàsic, prioritza sempre l’estètica (entesa com el fruit d’unes idees intocables, o gairebé, des de l’ortodòxia) al davant de l’eficàcia (identificada amb el resultadisme). Quan s’arriba a aquest punt en la xerrada, sempre intento reforçar els meus arguments per dissentir amb aportacions que han fet jugadors o tècnics sobre aquest debat. Un a qui es pot recórrer és a l’entrenador argentí César Luis Menotti, que articula un discurs que crec que se sintetitza en aquestes afirmacions: “A futbol, s’hi juga per aconseguir eficàcia. No s’hi juga per jugar, per fer-lo maco. La bellesa apareix quan les coses estan molt ben fetes.” Aquesta darrera afirmació és la clau i, xiulant o cantant, el mateix Guardiola l’ha repetit infinitat de vegades en les seves dissertacions sobre com interpreta el joc. Menotti va pronunciar aquestes paraules durant la presentació del llibre d’Ángel Cappa i la seva filla Maria También nos roban el futbol, una investigació de com el negoci ha arraconat l’essència bàsica del joc. El mateix Cappa va assegurar en el transcurs de l’acte: “El jugador Xavi Hernández dona tanta importància al joc que va dir que li fa més mal fallar una passada que fallar un gol. Té el respecte pel joc, primer, al davant del resultat.”

Tot i que algú n’hi pugui veure, no hi ha cap contradicció entre les asseveracions de Cappa i les de Menotti. Diuen el mateix. Perquè l’efectivitat no implica buscar desesperadament i a qualsevol preu el resultat. L’efectivitat és el camí, és el trajecte. És pensar en com controlar millor la pilota per poder donar continuïtat a la jugada, és tenir clar que el llenguatge que permet la comunicació entre els jugadors al camp és la passada i que, per tant, l’hem d’executar amb precisió, procurant deixar sempre el company en la millor disposició per jugar; que l’objectiu de tenir la pilota no és mantenir la possessió perquè sí, sinó que l’objectiu és progressar i arribar a la porteria contrària. I així, tenint cura de cada detall, per mínim que sigui, sublimant l’eficàcia, des del blocatge de la pilota per part del porter fins a la desmarcada i la rematada del punta, podrem assolir una efectivitat tan abassegadora que farà disfrutar els que l’assoleixen i els que en gaudeixen.