Com era d’esperar, aquest estiu comença amb moltes notícies, unes de reals i unes altres de potser no tant. Cada estiu, des d’un punt de vista futbolístic, passa el mateix, però aquest és una mica diferent pel tipus de notícies, perquè la temporada no ha estat bona i, molt especialment, pels conflictes oberts que tant mal fan al Barça i al barcelonisme. Però, al final, el que volem és tenir una gran plantilla que ens garanteixi bon joc i títols a final d’any. Ens trobem en una època en què normalment s’està centrat en l’estratègia de fitxatges i baixes que tant il·lusionen el barcelonisme cada any i que, per desgràcia, en els últims no ha estat gaire encertada. Des d’aquest angle, el dels fitxatges, el Barça no es pot permetre tornar a no encertar, perquè ha quedat clar que el que necessitem són jugadors de primer nivell. Però, com ens passa des de fa molts anys, centrem els nostres ulls en alguns jugadors i ens obcequem que només aquests ens serveixen i al final en paguem les ganes. En canvi, quan hem de vendre deixem molt clar que els jugadors estan en el mercat i no ens serveixen de res i com és d’esperar els regalem perquè ningú vol pagar el que n’hauríem de cobrar. Mentrestant, els jugadors del filial amb projecció se’ns escapen del club per quantitats ridícules. No només això, se’ns escapa el futur i el present de l’anomenat ADN Barça i ens preguntem per què no pugen jugadors del filial. Ostres, potser si féssim una bona tasca de preparació, de seguiment i d’oportunitats, jugadors com Grimaldo, Deulofeu, Bellerín, Mboula, Piqué i Cesc (al seu moment) no se n’anirien i garantirien una successió adequada i de qualitat, un estil de joc molt Barça i menys necessitat de gastar en fitxatges on paguem un plus perquè no tenim una estratègia efectiva i adequada. No esteu cansats que se’n vagin per després veure com el Barça, i mig món, s’hi torna a interessar? Esperem, doncs, que aquest any sigui diferent i que aconseguim comprar adequadament i vendre raonablement.

D’altra banda, no vull deixar passar l’oportunitat de fer un petit comentari al voltant de la pseudomoció de censura de l’Agustí Benedito. Ja sabeu que no estic d’acord amb la junta, o sigui que no soc sospitós de res, ja m’enteneu... Des del meu punt de vista, aquesta acció no arribarà enlloc i us explico per què. No està ben organitzada, està liderada per un soci que no té suports empresarials ni mitjans suficients, tampoc té el suport del soci del Barça que el 2015 va deixar molt clar que no comptava amb ell i denota una necessitat de protagonisme que fa desconfiar del seu propòsit real. Per cert, de moment no ha demanat al club tot allò que com a soci té dret a demanar si es planteja una moció. Potser és perquè no li recordin que té un petit deute amb el Barça i, per tant, amb el barcelonisme? Jo proposo fer una moció a la moció i així estarem més entretinguts.