L’‘èxit’ del futbol de base
Hi ha tendència a confondre conceptes com la Masia, el Barça B, el futbol de base o la política de planter del Barça. Avui regna la satisfacció al club blaugrana per l’ascens del Barça B a segona divisió, perquè l’aleví ha guanyat la prestigiosa lliga Promises a Nova Jersey i perquè aquesta temporada els equips de les diverses categories han igualat el rècord històric del club aconseguint catorze lligues de les setze que disputa entre el prebenjamí i el Barça B. Resultats en mà, és innegable que la temporada del futbol de base culer és brillant. En canvi, és difícil atribuir a la Masia la lliga i l’ascens d’un Barça B ple de jugadors importats. I encara és més complicat celebrar el bon funcionament del futbol de base quan en els últims nou anys només un jugador, Sergi Roberto, s’ha consolidat al primer equip. Efectivament, Masia, Barça B i futbol de base són parts d’un tot, que és la política de formació de jugadors. Cada part té els seus objectius. Guanyar les lligues de benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils està molt bé, molt, i és part de la preparació dels joves jugadors per a l’alta competició. I que el Barça B pugi a segona A és molt bo per tenir la millor estructura possible de cara a l’arribada de joves valors al primer equip. Però el que dona sentit a totes aquestes victòries, grans però parcials, és que el Barça trobi a casa jugadors per construir el seu equip. I això encara no està passant. Quan passi, serà el moment de cantar victòria. De moment, el que ha passat és que l’estiu passat es van gastar 130 milions per fitxar quatre suplents i un titular (Umtiti) a banda de la recompra de Denis Suárez. El que ha passat és que cal anar a fora a buscar laterals com Digne (16 milions) i Douglas (5) i centrals com Mathieu. El que ha passat és que si Xavi-Iniesta-Messi van ser un podi d’excel·lència, n’hi ha d’altres com ara Thiago-Bartra-Deulofeu o Grimaldo-Adama-Munir o Cesc-Bellerín-Mboula que demostren que les coses es poden fer millor en tots els nivells de la cadena de formació. Està bé que els infantils A i B tinguin el premi i l’estímul de jugar un amistós al Camp Nou; està bé que el club reforci el lligam dels cadets i juvenils amb una clàusula de 3 milions; però el que és fonamental és que l’ascensor funcioni, que arribi al Camp Nou, que els jugadors de 15, 16 o 17 anys sàpiguen que si treballen bé tenen una bona oportunitat de jugar al Barça, perquè aquest és el millor antídot contra la pressió dels agents i els ofertons de la Premier. I això és política de club. Per això cal una direcció esportiva forta, que traslladi aquesta prioritat a tota l’estructura esportiva, a la política de fitxatges i al càrrec d’entrenador del primer equip.