Plató, sí, el filòsof. I la vida de la majoria del barcelonisme en aquests precisos moments. Donaria per fer un gran treball. La realitat és que el seguiment mediàtic del mercat de fitxatges fa que al soci i seguidor del Barça li sigui materialment impossible traçar un relat creïble del que està passant. Per dimitir i marxar de vacances.

El primer problema és que el responsable de l’àrea esportiva del club, Albert Soler, no s’ha guanyat la credibilitat a còpia d’actes. Segurament perquè ningú coneix quin és el seu pensament futbolístic, quines línies mestres segueix i quin procés utilitza per fitxar un jugador. En els darrers anys, és evident que la personalitat de Luis Enrique se’ls ha menjat a tots: a ell, al secretari tècnic, Robert Fernández, i al mateix president Bartomeu. I el resultat ha estat dolent. Excepte Suárez i Rakitic, poca o nul·la aportació dels nouvinguts. I de la gent de la casa, en la darrera temporada, s’ha arribat a registres no vistos en els darrers vint-i-dos anys respecte a participació de la Masia al primer equip. I ara, com es farà això? Seguirà manant l’entrenador o el club assumirà el lideratge? I si és així, amb quins criteris? Qui marca el camí? Albert Soler? Josep Maria Bartomeu? Robert Fernández? Problemes.

El segon problema, doncs, és saber la solució del problema u. Perquè si tot plegat fos responsabilitat d’Ernesto Valverde el primer que hauríem de fer és escoltar-lo. Perquè si vol seguir jugant amb el 4-3-3 habitual fins avui, el xou Dembélé o Deulofeu no té gaire sentit. Extrem purs amb Neymar i Messi a l’equip? Impossible d’encaixar excepte en situacions d’emergència. No sorprèn que no vulguin venir. I si Valverde vol canviar al 4-2-3-1 amb què s’ha sentit més còmode tota la seva carrera com a tècnic? Doncs aleshores sobren interiors... i d’aquests, ara mateix, el Barça en té vuit! A saber, Rafinha, Denis, Iniesta, Rakitic, Arda, André Gomes més Sergi Roberto (que pot jugar de lateral) i Aleñá (que el més normal és que jugui al Barça B, a segona A). Més problemes.

I d’aquí, a la brutal indefinició general que fa que Verratti sigui el número u de la llista de migcampistes –perquè cal fugir del vertigen de Luis Enrique i abraçar-se a la pausa de Guardiola– però que apareguin, a continuació, noms com Paulinho –la nit i el dia amb el migcampista italià del PSG–, Lucas Lima (¿?), Ander Herrera i Ryad Mahrez. Agafa’t fort, que venen revolts! No hi ha manera de no acabar marejat. I més problemes.

Com que no hi ha transparència en el discurs ideològic dels que decideixen les directrius no hi ha opció a entendre cap a on va el club. No val a dir que segueixen la fórmula de l’ADN Barça, la Masia, Johan Cruyff i totes aquestes frases fetes i després transitar per camins que res tenen a veure amb el discurs. I si el relat ha de canviar perquè hi ha el convenciment que cal, doncs endavant, que ho expliquin. I que executin. I que Messi sigui, un cop més, sant Messi.