El campionat d’Espanya d’atletisme es disputarà enguany a l’estadi Serrahima de Barcelona el 22 i el 23 de juliol. Serà la 96a edició de la màxima competició de l’atletisme espanyol a l’aire lliure i aquest any serà especial per dos motius: s’aprofitarà el campionat per commemorar els 25 anys de la disputa dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona i es commemorarà que fa 100 anys que es va celebrar per primer cop el campionat d’Espanya d’atletisme a l’aire lliure. Va ser entre el 9 i el 10 de setembre del 1917, al camp d’Atotxa, a Sant Sebastià. Serà el segon any consecutiu que la Federació Espanyola d’Atletisme celebra els 100 anys d’un dels seus campionats. El 2016 es va commemorar que va fer 100 anys del primer campionat d’Espanya de cros, que es va disputar a Madrid el 6 de febrer del 1916. Dues efemèrides centenàries de molt bon celebrar.

Quan d’aquí a un parell de setmanes ens recordin que fa 100 anys del primer campionat d’Espanya d’atletisme, hem de tenir tots ben presents que aquesta efemèride ja la vam celebrar a Catalunya l’any passat. Perquè el primer campionat de Catalunya d’atletisme a l’aire lliure es va fer l’agost del 1916 en tres jornades, els dies 13, 20 i 27, a les instal·lacions de l’SS Pompeia i del RCD Espanyol. O sigui que celebrem el que ells vulguin, però tinguem les coses clares.

Aquesta situació es repeteix. Deia abans que l’any passat van celebrar els 100 anys de la primera edició del campionat estatal de cros. Una competició que es va fer quasi un mes després del primer campionat de Catalunya, disputat a Vallvidrera el 9 de gener del 1916. Els dos campionats van tenir en comú el campió, Pere Prat. I no esmento les campiones, perquè les dones van haver d’esperar uns quants anys més. A Catalunya, fins al 1933 –Roser Raventós va guanyar la cursa disputada a Torre Baró–. A Espanya, fins al 1965.

La Federació Catalana d’Atletisme es va fundar el 2 de setembre del 1915, i l’espanyola, el 27 de març del 1920 en culminar tot un seguit de reunions que s’havien iniciat el 1917 quan les federacions catalana i guipuscoana es van començar a trobar per mirar d’unificar reglaments i competicions.

Tot plegat un seguit de dades que, en aquests temps en què qui no corre vola i hi ha poc temps per a la recerca i la reflexió, ens ajudin a situar les coses al seu lloc i a no deixar-nos enlluernar pels grans desplegaments de mitjans. L’atletisme català té la seva pròpia història, que va començar a formar i regular pels seus mitjans, ajudant posteriorment que es fes el mateix en l’àmbit estatal. Les coses són així i no a l’inrevés. Ara i 101 anys enrere.