La JONC, Froome i el planter del Barça
De la sala Ramon Muntanyà de L’Atlàntida de Vic a l’Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona passant pel Teatre Fortuny de Reus, les notes que en el tercer moviment de la 5a simfonia de Beethoven voleien de la flauta al clarinet, del clarinet al fagot i d’aquest a l’oboè per dur tota l’orquestra al gol final del tutti van deixar la primera setmana d’aquest juliol de contractes futbolístics i del Tour de França al cim més alt, segurament, d’allò que representa el relleu d’una obra humana perdurable; perquè a banda del significat transcendental d’aquesta obra d’art sonora, el relleu generacional de l’orquestra simfònica formada pels nois i noies d’entre 15 i 19 anys que van interpretar-la és la lliçó que haurien d’aprendre les disciplines esportives que tenen el treball en equip com a fonament de victòria.
El cas dels alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya és ben diferent de l’Sky, fundat a iniciativa de la federació britànica de ciclisme per la cadena de televisió homònima amb l’objectiu de fidelitzar i augmentar l’audiència anglòfila. És un equip format per acompanyar i llançar el líder al capdamunt de les gestes ciclistes admirades pels consumidors d’anuncis per pantalla. Els Henao, Nieve, Kiryienka, Rowe, Knees, Thomas i Kwiatkowski han estat seleccionats arreu del món perquè la compatibilitat de les seves virtuts ciclistes preservin l’energia de l’extraordinari Froome. Per això, les etapes d’aquest Tour tornen a repetir el guió de tots els anys en què la tecnologia industrial aplicada als recursos humans ha conformat un equip que ho frustra tot fins que, generalment cap al final de l’etapa, el líder surt com un tap de cava.
Semblantment, el cas del Barça. Els fitxatges i la desfeta del planter tenen en aquesta idea de construir l’equip per al líder la manera com veu el futur el curt de vista.