“Francament, no entenc tant d’enrenou només per això que hem vist”, diuen que va exclamar, possiblement engelosit, Truman Capote, l’autor de la cèlebre A sang freda (molt recomanable), després d’assistir a la pomposa estrena de la pel·lícula Matar un rossinyol, inspirada en la magnífica novel·la homònima (premi Pulitzer 1961) de la seva fraternal amiga, Harper Lee. Detalls al marge, l’anècdota m’ha vingut al cap a propòsit de la polèmica sobre el Seient Lliure i la VIP Experience.

El Seient Lliure és una molt bona proposta que em permet recuperar una part de la quantitat que pago cada temporada pel meu seient de tribuna i que, sigui dit de passada, comparat amb el que paguen els abonats d’altres grans clubs europeus, presenta una relació entre qualitat i preu imbatible. Fins aquí, tot impecable. I si a través del format VIP Experience el club fa negoci amb la revenda de les localitats alliberades, també em sembla una opció prou vàlida. Al capdavall, es tracta d’obtenir més ingressos per al Barça.

Però, igualment, penso que ens ho haurien d’haver explicat (als socis), bé i amb claredat. Precisament perquè, en aquest tipus d’iniciatives, que per la seva naturalesa són delicades i que, segons com s’interpretin, poden ser considerades directament irregulars, s’ha d’esvair qualsevol ombra de sospita. Ha faltat (una vegada més) capacitat de comunicació.

El Barça es mostra intransigent en els casos de revendes de carnets de soci. I fa bé. Tinc molt present el cas de dos amics meus, molt barcelonistes (amb ells vaig córrer com un esperitat pels carres de Saragossa, després de la final del gol de Marcos, fugint d’uns ultres de Can Padrós que volien convertir-nos en carn picada...), que van cometre l’error de revendre els seus abonaments per a un partit de lliga. El club els va enxampar i els va sancionar amb la suspensió automàtica de la condició de socis per uns quants mesos, amb la vergonya i la taca al seu orgull barcelonista afegides. Per tant, si apliquem la tolerància zero en la revenda, hem de ser igualment escrupolosos i aplicar la transparència absoluta quan, aquesta revenda, tot i que en termes distints, l’exerceix el club mateix.

D’altra banda, i sense ànim de fer cap judici de valor, l’enrenou informatiu que envolta i que envoltarà aquest cas del Seient Lliure i la VIP Experience em fa pensar en un antic proverbi rus, que em sembla escaient i que diu així: Quan l’os jeu malferit, tots els caçadors surten a cobrar la peça...