Al Barça no tot es fa malament, ni tampoc es fa tot bé. Els que defensen que Josep Maria Bartomeu s’ha guanyat a pols la moció de censura o que hauria de dimitir abans que el facin fora, perden credibilitat quan menystenen o amaguen els mèrits (títols, trident, balanços, nous patrocinis...) i els que denuncien una conspiració injustificada per defenestrar l’actual junta directiva també la perden quan obvien els demèrits (l’engany del patrocini de Qatar, l’acord judicial del cas Neymar, la falta de transparència, la política de fitxatges...). Al final, uns i altres es neutralitzen i moltes veritats queden en el limbe. La més preocupant, la que fa referència al model esportiu, que és la mare dels ous. I dic això perquè el model esportiu és el que ha donat vida a la millor etapa del FC Barcelona tant pel que fa als èxits esportius com a la dimensió econòmica i social de l’entitat. Allò del cercle virtuós. I el model no gira rodó. De tanta pressió que rep per dalt, per baix i pel cantó està abonyegat. Si ens centrem en els símptomes més immediats, n’hi ha prou amb la creació –encara no explicada– del càrrec de mànager general esportiu (antigament director esportiu, director tècnic...), per al qual s’ha designat el professor Pep Segura. Això suposa un nou canvi substancial en l’estructura tècnica, que ja havia canviat fa dos anys, i també en el procés de decisió dels fitxatges i el funcionament de l’ascensor del futbol de base. Falta conèixer de primera mà els criteris del nou mànager, les responsabilitats o la coherència de l’estructura, però la pregunta òbvia és per què ara sí i durant els últims tres anys no? Per què la visió tècnica de club ha perdut tant de pes davant dels desitjos de l’entrenador de torn (Luis Enrique), el poder dels executius de torn (Soler) i el protagonisme dels directius de torn (Bartomeu, Mestre...)? Per què s’ha deixat escapar o, pitjor encara, per què s’ha renunciat a tant talent al mig del camp (Kross, Modric, Isco, Thiago, Cesc, Marco Asensio...) tot i l’edat de Xavi (37) i Iniesta (33)? Per què ara s’intenta corregir amb talonari (Verrati) o improvisació (Ceballos)? Per què si el pla A del club era un lateral dret (Bellerín), un migcampista de toc (Verrati) i un atacant dret (Dembele/Deulofeu), el fitxatge més avançat és el del musculós Paulinho? Lligar centrals joves a l’Uruguai o Colòmbia (Santiago Bueno, Yerry Mina...) ajuda a evitar la marxa del millor central del planter (Eric Garcia) al Manchester City? Per què es dona carta blanca a l’entrenador per prioritzar el curt termini i desconnectar el primer equip del planter? Són massa cops de timó per a un rumb que fa molt temps que està perfectament marcat.