El Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir dimarts que la concessió dels Jocs Olímpics d’estiu del 2024 i el 2028 es farà el mes de setembre en la reunió que tindrà lloc a Lima (Perú), amb el benentès que les dues candidates, Los Angeles i París, es posin d’acord i acceptin ser seu en qualsevol dels dos anys. Si no, s’atorgaran els Jocs del 2024 i prou.

Si el COI acaba concedint dos Jocs d’estiu al mateix temps no serà cap novetat. No serà la primera vegada que passa. Ni la segona. Serà la tercera. Serà el primer cop que passa en la història moderna, però això no vol dir que haguem d’ignorar el que va passar fa anys i panys. El 23 juny del 1894, a la Universitat de la Sorbona de París, es va constituir el COI i es va aprovar el restabliment dels Jocs Olímpics inspirant-se en els que s’havien fet a l’antiga Grècia, i es va decidir que la primera edició dels Jocs Olímpics es faria a Atenes l’any 1896 i la segona, a París, el 1900. L’endemà d’aquella històrica sessió, quatre membres fundadors del COI, Pierre de Coubertin –el gran impulsor de tot plegat–, Demetrius Vikelas, Ernest Callot i William Sloane es van reunir a l’apartament parisenc del grec Vikelas –primer president del COI– i van decidir que la tercera edició dels Jocs, prevista per a l’any 1900, es faria en una ciutat dels Estats Units. L’any 1901, el COI va decidir que aquesta ciutat seria Chicago, tot i que el 1902 els Jocs es van acabar atorgant a Saint Louis.

La segona vegada que el COI va concedir més d’uns Jocs d’estiu al mateix temps va ser el 1921.El març del 1921, el baró de Coubertin –president del COI des del 1896– va enviar una carta als seus col·legues del COI anunciant que tenia previst dimitir després dels Jocs del 1924, la seu dels quals s’havia de decidir en la trobada que havien de fer el mes de juny. A la carta demanava que els Jocs del 1924 es concedissin a París –que ja havia organitzat els del 1900– i els del 1928, a Amsterdam –que era la favorita per organitzar els del 1924–. Els membres del COI no van poder dir que no al pare de l’olimpisme modern –“era moralment impossible refusar el que jo demanava”, va escriure Coubertin en les seves memòries– i per catorze vots a favor, quatre en contra i quatre abstencions, van concedir dos Jocs d’estiu al mateix temps, els del 1924 i els del 1928. Una de les ciutats damnificades per aquesta mena de “cop d’estat meravellós” –en paraules del mateix Coubertin– va ser Barcelona.

Quasi cent anys després, en unes condicions absolutament diferents de les que van provocar les decisions preses el 1921, això sí, la història es repeteix.