El Tour 2017 s’hauria de decidir en les dues etapes dels Alps que es disputen entre avui i demà. Els corredors hauran de pujar, entre d’altres, cims mítics com la Croix-de-Fer, el Télégraphe, el Galibier, el Vars i l’Izoard. És gairebé impossible que quan s’acabi l’etapa de demà al cim de l’Izoard, la classificació general estigui igual que avui –els quatre primers separats per 29 segons–. Potser sí que els mateixos ciclistes estaran en els primers llocs, però segur que no amb les mateixes diferències i probablement no en el mateix ordre. I si els Alps no marquen prou diferències, queda la contrarellotge de dissabte a Marsella, amb 22,5 quilòmetres de lluita individual contra el rellotge.

Des que va començar el Tour, cada vegada que hi ha hagut lluita per la general en les etapes, hem sentit o llegit l’expressió que a Froome li queda la contrarellotge. A Froome i a tots. Però aquesta expressió vol dir una altra cosa. Vol dir que si el britànic no és capaç de desempallegar-se dels seus rivals a la muntanya, ho podrà fer en la crono. Com si no tingués el mateix mèrit. Com si no fos també ciclisme. Com si el ciclisme només fos pujar muntanyes.

És evident que és més espectacular una etapa de muntanya que no una contrarellotge. No ho poso en dubte. Però m’emprenya que es vulgui menysprear Froome usant un element, la contrarellotge, que fa més d’una dècada va posar al cim un dels millors ciclistes de tots els temps: Miguel Indurain. Durant el regnat del navarrès en el Tour ningú deia mal de les contrarellotge. En el Tour 1991 hi va haver 132 quilòmetres de CR individual; el 1992, 138; el 1993, 113; el 1994, 118, i el 1994, 107. A més, hi havia una CR per equips. El 1988, quan Pedro Delgado va guanyar el Tour, ell, que no era cap especialista, es va haver d’enfrontar a 99 quilòmetres contrarellotge i 38 d’una cronoescalada –aquest sí que era el seu terreny–. Els que es queixaven que hi havia massa CR el 1988, van callar entre el 1991 i el 1995.

Froome ha guanyat tres cops el Tour (2013, 2015 i 2016). El 2013 hi va haver 65 quilòmetres de cronos individuals i 25 per equips; el 2015, 13,8 d’individual i 28 per equips; el 2016, 37,5 individual i 17 de cronoescalada. I Froome els va guanyar tots tres. Què hauria passat si hagués tingut els quilòmetres de contrarellotge de què va disposar Indurain? Aquest any, el Tour va tenir 14 quilòmetres de crono el primer dia i en tindrà 22,5 el penúltim. De veritat que cal continuar amb la cantarella que a Froome li queda l’última contrarellotge? Potser Froome perd el Tour avui mateix, ves a saber, però una mica més de respecte no és pas sobrer.