Opinió

Maquiavel i Neymar

En el mercat tot té un preu. Grandesa i misèria del capitalisme

Deia Maquiavel a El príncep que valia més ser temut que estimat. Neymar potser coneix Maquivel o potser no, com tanta altra gent, però segur que sap què vol dir ser maquiavèl·lic: anar a la teva mentre aconsegueixes el teu fi, els teus objectius.

Neymar és un jugador excel·lent, un noi simpàtic, un veritable home icona. Això vol dir diners i glamur més enllà de la pilota i del suar propi dels esportistes. Pocs futbolistes reuneixen aquestes condicions. Neymar les té totes. I el Barca se n’ha beneficiat molt i molt. El gran club a Amèrica és el Barca, per Messi, Suárez i Neymar. Res a dir.

El problema està en els diners, més quan aquests venen del petroli, de la necessitat d’un estat aculat per raons polítiques, religioses, socials i culturals. Un estat que vol fer i ha de fer el mundial de futbol i té moltes sospites d’haver comprat vots i voluntats de manera incorrecta, mig delictiva.

Aquí apareix Neymar com la cirera del pastís per endolcir. Té un joc alegre, crea com pocs, pot ser la icona verge que a canvi de diners, de molts diners, posi el rostre nou. Neymar diu sí, el seu pare hi veu un negoci del qual –si no fan barbaritats– fills i nets podran viure en l’opulència anys i panys. S’ha de jutjar des d’aquesta perspectiva, si no es culpabilitza el jugador de forma fora de lloc.

Piqué te raó, el noi no sap què fer, si hi sumes entorn, toiss –aquests amics que viuen amb ell i d’ell– i una fortuna per a ell i per a la seva família, que cal recordar que és extensa. El decidir és temptador.

Maquiavel va escriure El príncep per a la bona gestió del poder i dels sentiments vers el súbdit. Si mirem Espanya veurem que fa el mateix vers els catalans: prefereix atemorir-nos que atreure’ns, estimar-nos, respectar-nos.

El Barça és molt més que Neymar. Gràcies per tot el que ha fet, i que siguin mútues. Si es queda, bé; i si no, també. Els anys més grans de la història del Barça diuen que, per cracs de debò, els de casa. Quan els compres ho fas a un preu. En el mercat, tot té un preu. Grandesa i misèria del capitalisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)