Renun­ciar a ser Scot­tie Pip­pen per con­ver­tir-se en el juga­dor franquícia d’un club en pro­jecció. Legítim i ambiciós. Anhe­lar la mul­ti­pli­cació dels pans i els euros per esde­ve­nir el fut­bo­lista més ben pagat de la història. Molt legítim –sense iro­nies, ho juro per Pro­si­necki–. Aban­do­nar la Sagrada Família per doc­to­rar-se en La Gio­conda. Legítim i elo­gi­a­ble. Esprémer la minsa vida de l’espor­tista per cap­bus­sar-se en altres cul­tu­res. Legítim i molt de Guar­di­ola. Enfor­tir una supre­ma­cia dins una lliga secundària que ha apor­tat un campió d’Europa en sei­xanta-sis anys. Legítim i tren­ca­dor. Dur al cim del con­ti­nent un club sense història. Legítim i molt de Mara­dona. Elu­dir l’ombra de Messi per gua­nyar una Pilota d’Or. Legítim i neces­sari. Per­me­tre al teu gru­pus­cle mudar-se de ciu­tat per gau­dir de les mati­na­des pari­sen­ques. Legítim i Mou­lin Rouge. Abai­xar els fums al filòsof suec. Legítim i gràcies per inten­tar-ho. Tenir com a amic Dani Alves. Legítim però no tru­queu al meu fill per anar a fer el toc. Jugar a la puta i la Ramo­neta per embut­xa­car-se la prima de reno­vació del Barça i el maletí petro­lier del PSG. Legítim però amb ferum de tar­ge­tes black poli­des per la Gürtel: això sí, la teva dona tam­poc hau­ria de saber-ne res. Estar durant un mes gau­dint de súpli­ques i per­me­tre comen­ta­ris de com­panys que afir­ma­ven que segui­ries. Poc legítim i no entra­ries a casa perquè encara et deus pen­sar que fas gràcia. Dei­xar l’afi­ci­o­nat amb la intuïció ferma que, si els diners vin­gues­sin de Madrid, ja series al Ber­nabéu men­tre Flo­ren­tino des­criu­ria la teva con­cepció amb un gol de Butra­gueño de fons. Legítim segons el teu pro­ge­ni­tor, però és aquí on per­ce­bem que mai has vol­gut ser dels nos­tres. De tota manera tam­poc ens facis cas; sim­ple­ment ens passa que allà on el teu pare se sent tan còmode, nosal­tres hi patim una picor difícil d’expli­car. Molta sort, Ney­mar, i gràcies per tot.