“Algunes persones et recordaran per les teves paraules. Molts somriuran en recordar els teus actes de bondat. Però tots, absolutament tots, recordaran amb nitidesa com es van sentir mentre van estar al teu costat.” Aquesta frase que vaig llegir fa alguns anys és una veritat com un temple. Aquelles persones que han influït positivament sobre una altra, són recordades amb agraïment etern. Fa ja vint anys, quan encara era un nano que somiava ser futbolista professional, vaig tenir una lesió molt greu al cartílag del genoll dret. Era un dolor intens, que em punxava la cama cada vegada que intentava córrer. Aquella agonia va durar uns quants mesos, perquè jo no volia dir que em feia mal, no volia demostrar símptomes de debilitat enmig d’un entorn tan competitiu com el planter d’un gran club. Fins que un dia ja no vaig aguantar més. Vaig visitar metges amunt i avall. Ressonàncies magnètiques, proves de tot tipus que no donaven una solució a aquell infern. Fins que un dia, entre el laberint de passadissos de l’estadi de Montjuïc vaig parar-me a parlar amb en Manel Casanova, aleshores coordinador de la base de l’equip blanc-i-blau. Li vaig explicar els meus problemes i aleshores em va dir: “Sé perfectament com et sents. Jo mateix vaig tenir una lesió similar amb vint anys. No pateixis, deixa-ho a les nostres mans. Nosaltres ens ocuparem de tot.” I així va ser: la persona que va construir un planter de màxim nivell, l’artífex de fornades brillants de jugadors, l’arquitecte dels somnis de joves talents blanc-i-blaus, es va preocupar per un nen de l’infantil amb problemes de genoll. Tot va anar sobre rodes, el club es va encarregar de tot. I Manel Casanova, una persona dedicada a la captació i desenvolupament del talent, va prendre’s la molèstia de gestionar la meva recuperació. Diumenge passat, Manel ens va deixar mentre feia allò que sempre l’ha apassionat, mirar futbol de base. Grans jugadors a qui Manel Casanova va donar l’oportunitat d’arribar al màxim nivell han donat públicament les seves mostres de condol per la gran pèrdua. Allà on sigui, seguirà mirant futbol i cercant nou talent com ha fet sempre. Tots aquells que vàrem coincidir amb ell, recordarem amb un somriure Manel Casanova: l’arquitecte de somnis.