La inigualable Betty Cuthbert
Diumenge passat, mentre el món encara plorava la derrota d’Usain Bolt en la final dels 100 m del mundial d’atletisme de Londres en favor de l’infame Justin Gatlin, moria a Austràlia als 79 anys, una de les grans dames de l’atletisme mundial, Betty Cuthbert. Si Bolt és únic per la seva trajectòria, perquè ha estat l’únic que ha estat tres cops campió olímpic dels 100 i els 200 m, Betty Cuthbert també és inigualable en el món de l’atletisme. I ho és des de fa 53 anys, quan va guanyar la final dels 400 m en els Jocs Olímpics de Tòquio. Aquell dia, la velocista australiana, que havia estat campiona olímpica dels 100 i els 200 m –a més dels 4x100 m– en els Jocs Olímpics de Melbourne, el 1956, es va convertir en la primera atleta –dones i homes– que era capaç de ser campiona olímpica en els 100, els 200 i els 400 metres. I continua sent l’única. Ningú ha igualat aquella gesta.
Betty Cuthbert es va retirar després dels Jocs de Tòquio, als 26 anys. La triple corona a Melbourne l’havia aconseguit amb 18 anys. I, si no hagués estat per la lesió que es va fer durant els Jocs de Roma del 1960, el seu palmarès podria ser més gran. Estem parlant de fa molts anys, però si feu una cerca de vídeos amb el seu nom podreu veure una atleta rossa, menuda (1,69 m), quasi fràgil (57 quilos), volant sobre la pista de terra batuda del Melbourne Cricket Ground. I guanyant les curses amb uns metres finals que segur que us recordaran algun atleta encara en actiu. Si feu aquesta cerca també trobareu unes imatges que segur que és més fàcil que ara recordeu que havíeu vist. Són les del tram final del recorregut de la torxa olímpica, ja dins de l’estadi, dels Jocs de Sydney de l’any 2000, abans que Cathy Freeman encengués el peveter. Hi ha una rellevista, ja gran, amb el cabell blanc, que porta la torxa asseguda en una cadira de rodes. És Betty Cuthbert, afectada per l’esclerosi múltiple des del 1969 i que dos anys després dels Jocs de Sydney va patir una hemorràgia cerebral. Qui empeny la cadira de rodes és Raelene Boyle, tres cops subcampiona olímpica en les proves de velocitat. També hi apareixen Dawn Fraser, Shirley Strickland de la Hunty, Shane Gould i Debby Flintoff. Aquestes esportistes australianes van guanyar, entre totes, 30 medalles olímpiques –setze d’or, deu de plata i quatre de bronze– en atletisme i natació entre els Jocs del 1956 i els del 2000.
Austràlia només ha guanyat tres ors en l’últim mundial de natació i en el d’atletisme ho farà encara pitjor. A Rio de Janeiro –29 medalles, vuit d’or– va tenir els seus pitjors resultats en uns Jocs des de Barcelona 1992. Però té una història esportiva que fa molta enveja.