Ni Spitz, ni Weissmuller, ni Owens
La disputa dels campionats del món de natació i d’atletisme ens ha donat moltes i bones ocasions de recordar el palmarès dels grans nedadors i atletes actuals i establir llistats dels més grans de la història. Els millors en els Jocs, en els mundials, en els mundials i en els Jocs, els que han estat campions olímpics, mundials i europeus, els que a més han fet rècords del món. Si ens quedem en les estadístiques i prou, però, segur que no tindrem una visió correcta de tot plegat. Si més no pel que fa a l’atletisme i la natació. Si fem llistats dels atletes i nedadors que han estat capaços de guanyar més medalles tant en els Jocs Olímpics i els campionats del món i ens creiem que el que surti a la llista ens indica quins han estat els millors de la història, anirem molt errats.
En una llista d’atletes d’aquestes característiques no hi apareixerien ni Jesse Owens, ni Emil Zatopek, ni Paavo Nurmi, ni Fanny Blankers-Koen, ni Wilma Rudolph, ni Betty Cuthbert, ni Jolanda Balas i en una de nedadors no hi serien ni Johnny Weissmuller, ni Don Schollander, ni Murray Rose, ni Mark Spitz, ni Dawn Fraser, ni Debbie Meyer, ni Shane Gould. Tots van ser pluricampions olímpics i grans dominadors de les seves proves en el seu moment, però no van tenir l’oportunitat de ser campions del món perquè aquests campionats no existien en la seva època. Els mundials de natació es van començar a disputar l’any 1973 i els d’atletisme, el 1983. En el cas de l’atletisme, el 1913, el COI i la IAAF van acordar que la federació consideraria com els seus campionats mundials els mateixos Jocs Olímpics i que el campió olímpic tindria, també, la consideració de campió del món. Malgrat això, estadísticament parlant, ningú considera que tots els campions olímpics d’atletisme que hi va haver entre el 1920 i el 1980 siguin també campions del món. Ni la mateixa IAAF.
Mirem els casos de tres esportistes –una gimnasta, una atleta i una nedadora– que van competir en els mateixos tres Jocs Olímpics –1956, 1960 i 1964–. La gimnasta Larissa Latínina va guanyar nou ors, cinc plates i quatre bronzes en els Jocs i hi va afegir nou ors, quatre plates i un bronze més en els mundials –en gimnàstica artística femenina es disputen des del 1934–. L’atleta Betty Cuthbert va guanyar quatre ors i la nedadora Dawn Fraser, quatre ors i quatre plates en els Jocs. Tres grans esportistes, dominadores en les seves especialitats en la mateix època i amb un palmarès tan desigual. O sigui, que compte amb creure que les estadístiques ens ho diuen tot en la història de l’esport.