Encara no fa dos mesos, a final del mes de juny, la selecció espanyola d’atletisme va acabar cinquena en el campionat d’Europa de seleccions que es va fer a Lilla (França). Es tracta d’una competició en què es disputen totes les proves olímpiques de l’atletisme en pista –excepte els 10.000 m, que se substitueixen pels 3.000 m i les proves combinades– i en què cada selecció participa amb un atleta per prova i se sumen conjuntament els punts tants dels homes com de les dones. Seria una d’aquelles ocasions en què un esport individual es converteix en un esport d’equip. Aquell cinquè lloc, el millor de l’atletisme espanyol des que el 2009 l’antiga copa d’Europa –en què els homes i les dones anaven separats– es va convertir en l’actual competició.

En el campionat del món d’atletisme que es va acabar diumenge a Londres, la selecció espanyola no va guanyar cap medalla per primer cop des que es va començar a disputar aquest campionat, el 1983. Fins a 43 seleccions, 18 d’europees, apareixen en la llista de medalles. Hi ha una altra llista, la de punts segons els llocs de finalista –vuit primers– de cada selecció. En aquesta, Espanya apareix en el lloc 30 i és la tretzena selecció del Vell Continent.

I ara la gran pregunta. Quina és la realitat de l’atletisme espanyol? Cinquè d’Europa? Ni entre els divuit millors? Tretzè? No ho sé, però sí que sé que l’espanyola és l’única de les sis primeres seleccions de Lilla amb aquest desequilibri. Alemanya, campiona d’Europa per equips, és la cinquena europea en medalles i la tercera per punts. Polònia és segona, tercera i segona; França, tercera, primera i quarta, i la Gran Bretanya, quarta, segona i primera. Espanya, cinquena, sense medalles –que sí que guanyen divuit seleccions europees– i tretzena.

La cultura de la medalla ens fa veure l’esport d’una manera que quasi sempre no és real. Una cosa és tenir un bon atletisme i una altra grans atletes. Veneçuela ha guanyat dues medalles a Londres. L’atletisme de Veneçuela és millor que l’espanyol? O que el de Bèlgica, Ucraïna, Itàlia, Nova Zelanda...? No. Té dues atletes amb nivell per pujar a un podi mundial o olímpic. I això és el que diu la llista de medalles d’un mundial. I el que ens enlluerna. Jamaica va guanyar set ors i un total de dotze medalles en el mundial del 2015. I sis i nou el 2013, quatre i nou el 2011, set i tretze el 2009 i una i deu el 2007. Ara, un or i quatre medalles en total, el seu pitjor resultat des del 2005 –Usain Bolt apareix en el mundial del 2007 guanyant una plata en els 200 m i una altra en els 4x100 m–. A veure que faran en el mundial del 2019.