Ni cas als analistes que només veuen els partits pels resultats. No s’ha de ser ingenu, han d’omplir diaris cada dia i vendre’ls. El cert és que a la premsa esportiva sensacionalista hi sobra immediatesa i hi falta reflexió.

No cal anar lluny, sinó que cal recordar la pressió mig enfollida per Nolito a mitjan de la temporada passada, un jugador que servia per al Barça Atlètic, que el va fitxar la Premier i que ha retornat al nivell de l’equip que li pertoca, amb ambició, però a anys llum del nivell Barça.

El Barça es va reinventar, amb Cruyff primer i després amb Guardiola, i va canviar el futbol arreu del món: toc, tècnica, qualitat i fons físic. Des d’aleshores, els tècnics del club s’han equivocat poc. Algunes de grosses, sí (Txigrinski i Ibrahimovic), altres de menors, però els tècnics han estat i són bons professionals i millors analistes. Veuen futbol hores i hores i coneixen com roda la pilota. Però no són al cap dels jugadors, no viuen en el seu entorn, més variat que un calidoscopi, de joves de butxaques plenes i testosterona que els surt per les orelles.

L’anàlisi dels tècnics del Barça és correcta. El Madrid, campió d’Europa, també amb l’ajut dels àrbitres en l’eliminatòria contra el Bayern, ha copiat el model Barça, el millor mig del camp i els millors migcampistes d’Europa i de l’Estat, mentre nosaltres, com deia Xavi, ens adormíem. Ni ell mateix ni Iniesta són eterns, se’n van anar Touré i Keita, Cesc no va triomfar i Thiago no va tenir minuts.

Solució, refer el mig del camp, la fàbrica de tot. L’any passat no va funcionar l’equilibri de l’equip. Ara arriba Dembélé i cal ajustar el recanvi d’Iniesta, posar múscul al mig del camp quan toqui –és la idea amb Paulinho–, i trobar les peces que ens apropin al control, pressió, qualitat i espectacle. I qui no serveixi, carretera i manta, ben pagat això sí. No com els emigrants d’abans quan anaven a Barcelona, Sabadell o Terrassa o els que avui venen amb pasteres o com poden.

Sentir-se odiat no fa la vida millor. És dolorós veure com es violen els principis més sagrats rere la idea imposada de la “ unidad de España”. Fins i tot fent befa del dolor i la mort de la gent més innocent.