Pablo Machín va definir perfectament el Girona després del partit contra el Màlaga: un equip sòlid i amb personalitat. I el tècnic del conjunt gironí, més que ningú, sap que això no sorgeix per art de màgia, ni d’un dia per a l’altre. Sap que és fruit de la feina coherent i persistent d’un grup humà que ell lidera. Les incerteses i els dubtes de molts aficionats sobre l’arrencada de l’equip de Montilivi a primera han quedat arraconats. I no per una qüestió de resultats, que han estat molt bons, sinó per la constatació que l’equip és competitiu, fiable i té les idees clares; que té un pla vàlid per competir. De fet, per mi i per molta gent, el Girona la temporada passada ja era un equip de primera (per prestacions i per personalitat), tot i jugar a segona A. Si hi hagués jugat, no hauria baixat.

Durant la pretemporada he hagut de respondre moltes vegades a la pregunta de molts coneguts sobre com creia que els aniria la temporada, als gironins. Les dues primeres jornades han refermat la meva teoria: no patiran per la permanència. Sempre és arriscat dir-ho perquè hi ha un munt de factors no controlables, però hi ha molts arguments que poden avalar aquesta afirmació. Un, fonamental, és la bona feina feta pels directius i per la secretaria tècnica a l’hora de dissenyar el projecte més important de la història del club. Un altra és el factor Pablo Machín. S’ha de dir amb totes les lletres tantes vegades com calgui: és, el que ara en diuen, un entrenador top. De primer nivell. El Girona és un equip ric en recursos: té capacitat per alternar el joc combinatiu amb el joc en llarg (Granell i els carrilers llegeixen a la perfecció quan s’ha acumulat contraris en una banda per fer canvis d’orientació a l’altra per buscar els espais lliure, per exemple); que té molt ben treballades les accions a pilota aturada (un altre cop amb Granell com a gran protagonista); que sap arromangar-se per treballar defensivament (la capacitat d’anticipació dels centrals, especialment d’un esplèndid Muniesa, és molt destacable). A més, assimila els conceptes que ha de millorar i els perfecciona d’una setmana a l’altra. Contra l’Atlético, per exemple, en els últims vint minuts, els central rivals van poder progressar fins a camp del Girona i crear molt mal en el sistema defensiu local. Contra el Màlaga, l’escenari va ser totalment diferent. Una bona feina col·lectiva sobre la sortida de pilota del rival va impedir que l’equip andalús superés amb facilitat la primera línia de pressió gironina i el va obligar a circular molt en horitzontal, alentint el seu joc. I cada vegada que això passava, Machín, satisfet, aplaudia el seu equip des de la banda. I el primer triomf, al sarró.