“Si em fan escollir entre esforç i talent, trio sempre el talent esforçant-se.” Aquesta frase, que sembla treta d’una recopilació de reflexions filosòfiques, és una gran veritat. Avui dia, no n’hi ha prou amb tenir qualitats. Aquesta capacitat innata és un do que alguns privilegiats reben de manera aleatòria. El talent, però, consisteix a fer que aquestes qualitats donin un alt rendiment. En el futbol, fidel reflex de la vida, la tendència és la mateixa. Hi ha un tipus de jugador capital dins d’un equip. Una peça angular que fa que tot el conjunt funcioni amb la màxima precisió i, a més, tingui la capacitat de desenvolupar tasques defensives. El migcampista modern és l’extensió de l’entrenador al terreny de joc. Com a líder natural, el migcampista modern té la responsabilitat de dur a terme els plans dissenyats per l’entrenador. Quan Luka Modric va arribar al Real Madrid per quaranta milions d’euros, la majoria es van posar les mans al cap. Anys després, el migcampista croat és l’encarregat d’organitzar la pressió de la pilota, de donar equilibri a l’equip i, evidentment, de donar coherència al joc d’un conjunt que s’està acostumant a guanyar amb regularitat. Les necessitats han fet que un migcampista de toc com ell, hagi sumat tasques defensives al seu repertori. Un altre migcampista balcànic, el bosnià Pjanic, és indispensable a l’esquema de la gran Juventus. Jugador fi, especialista a executar la pilota aturada, s’ha hagut de reciclar per incorporar tasques de contenció al seu dia a dia. Aquesta evolució permet que Pjanic aporti valor a l’equip en tots els nivells. El Sevilla estarà una temporada més en la Champions. Es pot parlar de quin sistema posarà en marxa Berizzo o de si l’equip necessita un davanter killer de l’àrea, però de qui ningú dubta és d’una figura imperial a la sala de màquines. Nzonzi és el migcampista total: cobreix tota la zona ampla, treballa sense pilota per evitar el perill rival i exhibeix una superioritat física que el permet canalitzar el joc ofensiu dels andalusos. Aquests són només tres exemples de jugadors que han entès perfectament l’evolució del futbol i que s’han adaptat per dominar totes les facetes del joc, com ja ho va fer Busquets guiat per Guardiola. S’han convertit en futbolistes totals. Són exponents del migcampista modern.