Paperetes que fan perdre els papers
Ni avui ni en els pròxims disset dies (i diria que uns quants més) el més transcendent serà si Messi en fa un, tres o envia quatre pilotes al pal. El fet esportiu que tant ens captiva rarament és el més rellevant de les nostres vides, tot i que sovint és del que més parlem. Podria gastar tot l’article a denunciar l’odi al marc de referència català que professen tots els partits d’obediència espanyola (sense excepció), neofalangistes disfressats de xerraires de la caverna, braços armats de l’executiu vestits de magistrats i fiscals, catalans que practiquen l’autoodi des de les patronals, atacats de ciàtica al parlament europeu, incendis a la Ciutat de la Justícia de València amb l’alarma desconnectada..., però d’aquí a un mes encara hi seria. Prefereixo dedicar l’espai a posar de manifest que un president, un govern i uns alcaldes que no pensen necessàriament com jo són capaços de sacrificar-se per mi, per nosaltres, perquè siguem un país amb tots els atributs reconeguts. Ells també confien en nosaltres en aquests quinze dies. No fallem.
Si més de 700 alcaldes –ahir s’hi va afegir Ada Colau, que governa Barcelona amb només 11 regidors de 41– estan disposats a jugar-se-la, convindrem que si la Guàrdia Civil gosa anar a detenir-ne algun haurà de passar per sobre de la gentada que s’amuntegarà davant de la porta de l’ajuntament, o de casa seva. En set anys encara no han entès que el suflé no ha baixat, sinó que el forn on es coïa des de fa anys els ha explotat als morros per un excés de temperatura que la tardor, d’aquí a una setmana, no refredarà.
La fiscalia sap qui som i on treballem. Feu venir la policia a detenir-nos per pensar lliurement, per posar urnes al servei d’una revolució que no ha trencat ni un vidre. Feu-ho, que pesarà sobre les vostres consciències una cadena d’arbitrarietats com no es recorda en temps de pau a Occident. Per cert, la fiscalia és jeràrquica, però la magistratura no. No tots deuen pensar igual, però, on són? S’han amagat o els han apartat? Del major Trapero és la teoria que els terribles atemptats del 17 d’agost han canviat la sintonia i la simpatia de la ciutadania cap als Mossos, i que aquest canvi de percepció ha arribat per quedar-se. És a dir, els Mossos investigaran l’1-O... i probablement no trobaran res. Altra feina tenen.
Al capdavall, ja els ho va dir un personatge tan poc sospitós com Josep Antoni Duran i Lleida: “Si no fan res per combatre la desafecció, es trobaran amb una DUI.” Si per la força, a la turca o a la veneçolana s’impedeix l’1-O, el 2-O ha de ser la data del ple del “Bueno, pues molt bé, pues adiós” al Parlament de la Ciutadella.