Sempre que s’ assenyala infracció dins l’àrea i l’àrbitre es dirigeix cap al punt de penal, la cosa es posa interessant. La lògica diu que assenyalarà llançament de penal. La pena màxima en el futbol, ha d’acabar al fons de la xarxa. Lluny d’això, la història ens deixa alguns penals memorables que no van acabar en gol. Errades històriques que han canviat el destí de grans equips. Recordem com grans estrelles han fet fallida en moments de màxima tensió. En la final del mundial del 1994, Roberto Baggio va llançar el penal definitiu als núvols i va servir en safata el tetracampionat al Brasil. Anys més tard, però, Itàlia es va poder refer d’aquell cop. En la final del mundial del 2006, va ser el francès Trezeget qui va errar des dels onze metres. I, d’aquesta manera, els transalpins es van convertir en campions del món. El 2010, en el primer mundial jugat en terres africanes, Ghana va arribar molt lluny gràcies a un joc alegre i incisiu. En la pròrroga del partit dels quarts de final contra l’Uruguai, es va assenyalar penal per unes mans de Luis Suárez. Asamoah Gyan, ídol absolut al continent africà, va llançar per sobre del travesser i va impossibilitar que Àfrica col·loqués per primera vegada en la seva història un representant en les semifinals.

Hi ha penals que, més enllà de marcar-los o no, poden generar conflictes en un vestidor. Com en aquell partit de classificació per al mundial 2006, en què el Camerun necessitava guanyar Egipte per accedir a la gran cita. En el temps afegit, hi va haver penal a favor dels lleons indomables. Eto’o, màxima figura camerunesa, es va treure la responsabilitat de sobre i va deixar que fos Wome qui executés, i fallés, la pena màxima. Aquesta circumstància va crear un lluita interna al país africà.

Doncs bé, diumenge passat vam presenciar una situació esperpèntica. El París Saint-Germain es va enfrontar amb l’Olympique de Lió al Parc dels Prínceps. En el minut 76, amb 1-0 a favor dels parisencs, es va assenyalar penal. El llançador habitual, Cavani, va agafar la pilota per fer el llançament (abans hi havia hagut una falta que Neymar va xutar perquè Alves va decidir unilateralment que ho havia de fer ell en detriment de l’uruguaià) i tot i que i Neymar li va demanar de xutar-lo, Cavani no va cedir. L’uruguaià va errar la pena màxima, la lluita d’egos havia esclatat. De vegades, un penal es converteix en la pena màxima… de qui el xuta.