Una moció censurable
El cap visible de la moció de censura fa temps que va voltant pels diaris, les ràdios i els platós de televisió parlant de la moció. És evident que és a través dels mitjans que es pot aconseguir fer arribar a molta gent el missatge o la imatge desitjada. Fins aquí, tot correcte. Però aquest moviment interessat, aquesta història poc assenyada, aquest impuls partidista i poc unitari, em refereixo a la moció i les veritables raons que han impulsat aquests socis a presentar-la, només pot acabar amb un “glups” per part del seus promotors (el cap visible i els que hi ha al darrere).
S’ha parlat de trajectòria, de resultats, de gestió, de comunicació, de mentides, de judicialització, de la pèrdua de força davant d’altres clubs europeus i dels organismes que gestionen el futbol europeu i mundial, també de la mala planificació, etc. I sí, no seré jo que digui que les coses s’han fet de manera excel·lent i que no són millorables. Hi ha hagut errors i poc encert en la comunicació envers el soci en decisions que afecten la nostra imatge. Gestionar un club com el Barça no ha de ser fàcil. Però són realment els arguments esmentats abans i que tan enèrgicament piula l’Agustí Benedito la veritable raó de tot plegat?
Doncs simplement són un escut per amagar els veritables objectius d’aquesta acció. L’objectiu principal és desestabilitzar més l’actual situació de la junta. I això es fa sense cap tipus de control, atacant fins i tot el mateix Barça. El segon, és més de tipus branding, és a dir personal de cara a unes pròximes eleccions (siguin quan sigui). A Benedito li ha quedat clar que sortir en els mitjans és el millor trampolí i després de la catàstrofe de les últimes eleccions necessita buscar noves iniciatives per sortir-hi. El tercer és simplement un tema d’egos i d’intentar arribar a la presidència sigui com sigui i sense cap problema a humiliar qui sigui (en principi, tots els implicats en un costat o l’altre són barcelonistes, no?).
He llegit que és probable que no presentin els avals, segons paraules dels mateixos promotors. Per començar, no crec ni que tinguin els 11.000 avals anunciats ahir mateix, però el que em sembla poc presentable i diria que fins i tot ingenu o gens seriós és haver fet tot aquest soroll per després no presentar els avals, siguin els que siguin. Per dignitat, ètica i, sobretot, per respecte al Barça i al soci ho haurien de fer. I dir que esperaran un altre moment demostra el seu oportunisme i les seves veritables raons. Però és que el seu egocentrisme i la seva ànsia no els deixa veure que podrien aconseguir demostrar que hi ha una gran part dels socis que no estan d’acord amb l’actual estil de gestió? El que passa és que aquest potser no era l’objectiu real de la moció.