Crec que ja he escrit en alguna altra ocasió que si trobem el més normal del món que un escriptor, un músic, un actor i les associacions o els col·lectius que els representen poden expressar públicament la seva opinió sobre qualsevol qüestió referent a l’actualitat, també ho han de poder fer els esportistes d’elit i les entitats esportives del país.

No hi ha cap motiu perquè l’esport, com la música, el teatre o les arts en general en quedin al marge i arraconades, mirant cap a un altre costat i fent veure que el dia a dia d’un país i de la gent no els incumbeix.

I és que sovint quan s’afirma de manera rotunda que no es pot barrejar política i esport, volent o sense voler-ho, un ja s’està posicionant políticament. El silenci també és paraula, que diria aquell. I callar en determinats moments també vol dir posicionar-se.

Respecto però no comparteixo que l’Espanyol no hagi volgut fer cap comunicat sobre els greus esdeveniments que estan passant a Catalunya darrerament i, en especial, des del passat dia 20.

Una cosa és no posicionar-se sobre el sentit d’una votació o fins i tot sobre el dret a decidir d’un poble, ja que estem parlant d’una entitat plural i diversa, només faltaria. Però el que està passant aquests dies a casa nostra va molt més enllà de tot això. Va d’una actuació desproporcionada d’un govern central envers l’autogovern i les institucions catalanes elegides democràticament per tots nosaltres.

Va del respecte a alguns principis bàsics i fonamentals de qualsevol persona i societat. Va, en definitiva, de democràcia.

I quan en aquest sentit es toca el moll de l’os de tots aquests principis, estiguis o no a favor de l’autodeterminació o de la independència de Catalunya, no te’n pots quedar al marge.

No només perquè també t’afecta, sinó perquè la majoria dels que troben bé aquestes actuacions són els que després acaben aplaudint i utilitzant políticament el teu silenci.

Sigui com sigui, l’Espanyol va prendre la decisió de no dir res el passat dia 20 i, un cop arribats a aquest punt, el que resulta encara més xocant és que l’endemà es pronunciï a través de les xarxes socials mostrant la seva angúnia pel debat que ha generat entre els seus aficionats, com si no sabés que això és el que acabaria passant fes el que fes, perquè ja se sap aquestes qüestions tan transcendents mai desperten unanimitat.

I afegint poc després que des de l’Espanyol no es faran posicionaments plens de paraules buides com altres han fet perquè, dient això, i a la seva manera, el club també s’està posicionant i fent política.