Condemnats a fer política
Quan diuen que els nens s’han de mantenir a banda de la política i que l’educació a Catalunya ha format independentistes, sospito que consideren que allò normal, allò que hauria de ser per no fer política, és que se’ls expliqués la història d’Espanya per mantenir-la indivisible. D’una manera semblant i paral·lela afirmen que l’esport no s’ha de polititzar com si, per exemple, no fos una qüestió política que hi haguessin unes determinades seleccions, com ara l’espanyola, i no unes altres, com ara la catalana. També és com allò que dur banderes espanyoles és com si no es duguessin banderes i, en canvi, dur-ne de catalanes és fer propaganda nacionalista. No dic que a vegades no estigués bé no fer política, ni haver-ne de fer, però resulta que també en fan aquells que creuen que no en fan. I de la manera més idiota, perquè semblaria que no ho saben quan la política hauria de tenir a veure amb la participació conscient en la vida pública.
Dic això a propòsit de les previsibles crítiques fetes a la directiva del Barça pel discret comunicat amb el qual s’ha pronunciat en contra de les accions repressives de l’Estat espanyol per impedir el referèndum. I també tenint molt present els comentaris de l’inefable Sergio Ramos a propòsit d’un tuit, amb l’etiqueta “#Votarem”, de Gerard Piqué, l’únic jugador barcelonista, que jo sàpiga, s’ha pronunciat obertament i públicament sobre el referèndum: “Des d’avui i fins diumenge, expressem-nos pacíficament. No els hi donem cap excusa. És el que volen. I cantem ben alt i ben fort.” Un tuit que em sembla prou bonic: una apel·lació al comportament pacífic i una invitació a cantar, que acostuma a relacionar-se amb l’alegria. No li puc demanar més perquè, en fi, tampoc podia esperar que Piqué convidés a ballar “el mambo”. La qüestió és que, interpel·lat per la premsa com a capità de la selecció espanyola pocs dies abans d’uns partits de classificació per al pròxim mundial, Sergio Ramos ha dit allò que qualsevol és lliure d’opinar el que vulgui, però que potser no era un “bon moment” perquè Piqué digués això. Ramos només deu pensar en la selecció espanyola per dir que no era un bon moment per fer aquest tuit, però, pel que fa al referèndum, justament era el moment de fer-lo. Tanmateix, el més significatiu és aquesta consideració: “El tuit de Piqué no es el mejor si no quieres que te piten.” És com un avís: “Luego no te quejes si te pitan.” Però resulta que a Piqué tant li fa si el xiulen. Si no fos així, ja hauria fet un tuit mejor, és a dir, pitjor. O, com tants, no n’hauria fet cap, però continuaria fent política per omissió.