No tinc bola màgica i no sé què passarà. Però l’atemptat lamentable i primitiu que van perpetrar ahir amb impunitat contra el poble català les forces policials de l’Estat espanyol, encara que a ells tant se’ls en foti, ja ha donat la volta al món. Una repressió desproporcionada amb més de 750 ferits que va rememorar el franquisme pur i dur. Per a més inri, enarborant la bandera de l’ordre, la llei i la democràcia. Estic convençut que també hi ha molts espanyols que ahir van sentir tanta vergonya com els catalans davant d’un govern que va fer una veritable exhibició grotesca i esperpèntica de cops de porra agredint la gent pacífica que només volia expressar el seu dret legítim a votar i decidir el seu futur com a país. Fins i tot a decidir lliurement que se senten més espanyols que catalans. L’eficiència del Partit Popular atiant l’independentisme és màxima, per fer-ne una pel·lícula. Més que la del govern català comprant urnes xineses i dels seus informàtics. És una màquina perfecta per augmentar el nombre de persones que clamen al cel per la construcció d’una República Catalana davant d’un estat dimitit políticament. Ja no només és una qüestió de sentiments i d’autofinançament. També de falta de respecte i de col·lisió amb els drets humans, com han denunciat els observadors internacionals. El referèndum d’autodeterminació ha superat la discussió legítima sobre les formes legals i ha seduït una àmplia part de la ciutadania políticament multicolor, que s’hi ha deixat la pell, literalment i metafòrica. En un país normal, Mariano Rajoy seria un cadàver polític. A Espanya, ja en parlarem. Tothom hi ha de seguir posant el seu gra de sorra, en tots els àmbits. Per això, pels esportistes catalans d’elit que formen part de les seleccions espanyoles i que se sentin humiliats ha arribat el moment de prendre decisions. Piqué, votant i plorant; Xavi, en un videocomunicat des de l’altra punta de món, i les federacions catalanes, suspenent tots els partits, han entès la gravetat de la situació. El Barça, no.