“A por ellos”: una determinació molt esportiva que ha deixat en un no res la seva interpretació fins i tot festiva per entendre, per part d’alguns, que el repartiment de mastegots a dojo i sense miraments el dia del referèndum és la expressió de no entendre res ni voler-ho entendre. Res a veure amb la noblesa esportiva de la competició i els seus valors. Tot el contrari. S’ho han pres al peu de la lletra i l’han interpretada a la seva manera. És l’atac directe a la dignitat. Sabem que l’esport català també s’ha mobilitzat aquests dies. Ho ha fet amb compromís amb un país i davant l’hostilitat rebuda de qui no admet ni la discrepància ni cap mena de relat social i polític diferent al seu. Ho ha fet contra qui no entén ni vol saber ni vol interpretar els sentiments de persones que s’expressen lliurement, sense cap violència i diumenge envoltats d’una hostilitat gratuïta.

Habitualment, els esportistes no es pronuncien políticament i fer-ho ara, per uns fets que hi ha qui assegura que no han passat, els situa com a referents. Alguns esportistes han declarat públicament el seu desacord amb la violència i brutalitat desplegada. Es considera que han estat valents. Com molts altres ciutadans. Molt valents per manifestar-se obertament... només amb la paraula. Gerard Piqué ho ha fet. I com que és un futbolista que juga al Barça i el convoquen sovint, sempre, amb la selecció espanyola i diu el que diu, el tenen en el punt de mira de desconsideracions de tota mena pel fet d’expressar els seus sentiments. Te opinió i no li fa cap por manifestar-la. Hi ha barra lliure per dir-li de tot. I no passa res. És l’espectacle que ningú no vol aturar. Hi ha mitjans de comunicació que no expliquen ni volen explicar sistemàticament què passa a Catalunya. Els va molt millor mentir descaradament i narrar realitats ben allunyades dels comportaments reals que vivim amb interpretacions veritablement surrealistes. I Piqué es un bon cap de turc per embolicar la troca i portar l’aigua al seu molí amb una contundència fora de lloc i amb un desconeixement volgudament considerable. Piqué, malgrat tot el que li diuen, li suposen i li atribueixen no afluixa. És un defensa que juga a l’atac. Es manifesta tal com ho sent. Tal com raja. I és el que molts, aficionats al futbol o no, també senten. I pensen com ell. I es manifesten. Hi ha també alguns companys seus de vestidor i de la selecció que han callat. No li han donat suport ni ell els hi ha demanat. Li haurien pogut dir que no està sol. Xavi o Puyol s’han mullat. D’altres esportistes o exesportistes també hi han dit la seva. Han mostrat compromís i sensibilitat. Els més propers estan lluny. Callats.