Opinió

Rebregats

La veritat no importa i és l’agulla en el paller de l’agitació i la propaganda

Fa molt que ha començat el par­tit, que no només no es juga a porta tan­cada sinó que és d’assistència obli­gatòria, t’agradi o no. Però és ara quan s’ha emmer­dat de veri­tat. L’equip petit –que mai no és el Barça– insis­teix a sal­tar-se el regla­ment perquè només bene­fi­cia el gran, al·lega, i, com l’àrbi­tre no atén a la rei­vin­di­cació, clama el modest que el poderós, a més, juga amb dotze. El ter­reny de joc es crispa i també la gra­de­ria i les tertúlies, on no es tracta de si la falta era real o fin­gida, sinó d’escal­far els nos­tres i demo­nit­zar els altres, com sigui. La veri­tat ja no importa i és l’agu­lla en el paller de l’agi­tació i la pro­pa­ganda.

Podríem seguir fent metàfores, però segur, esti­mat lec­tor, que ja m’ha tit­llat de frívol o ha aixe­cat la cella i en algun punt amb què dis­crepa ha pen­sat: rellis­ques, nen. I pot ser que tin­gui raó. Amb les metàfores no només es corre el risc d’aca­bar pro­vo­cant ver­go­nya ali­ena nivell Mas amb aque­lles car­rin­clo­nes imat­ges mari­ne­res. Com que es cui­nen a la carta, per­me­ten fer tram­pes a dojo, ide­als per al gènere de l’agit-prop, tan de moda.

El mateix val per a la sinècdo­que, recurs amb què aquests dies s’equi­para Piqué i els que el xiu­len amb Cata­lu­nya i Espa­nya. El que s’ignora inten­ci­o­na­da­ment és que tan espa­nyols són els que bor­den con­tra Piqué com els que el defen­sen, i tan cata­lans Piqué com Bar­to­meu i els capi­tans del Barça que van ava­lar la decisió de jugar l’1-O. A aquests se’ls ha tit­llat de traïdors, que és el mateix que a la gra­de­ria rival diuen les xiu­la­des a Piqué. Gent asse­nya­lant traïdors a la (seva) causa n’hi ha arreu, i és sem­pre el mateix tipus de gent, no importa la causa, ani­ma­let perillós en mans de hoo­li­gans i que sem­pre té con­seqüències.

Els retrets al Barça per jugar l’1-O, ja que hi som, han permès des­viar el focus de la Liga, que és qui va deci­dir que el xou havia de con­ti­nuar. Com sem­pre. Ho va fer també amb el 17-A encara roent i l’assassí en fuga. I, al cap­da­vall, les imat­ges de bru­ta­li­tat anti­a­va­lo­ta­dora són ja un clàssic. Per cert, i per seguir amb les com­pa­ra­ci­ons –fas­ti­go­ses, sí, però així i tot recur­sos més nets que metàfores i sinècdo­ques–, ser­vi­dor, que sem­pre ha tro­bat repul­sius els exces­sos dels anti­a­va­lots, cele­bra que ara tants pugin a aquest carro, inclo­sos molts que van ava­lar, i aplau­dir i tot, aquell assalt dels Mos­sos a plaça Cata­lu­nya el 2012. Coses del rela­ti­visme, suposo.

Un últim exer­cici com­pa­ra­tiu sobre el par­tit a porta tan­cada. El Barça tri­ava coac­ci­o­nat: no jugar li cos­tava sis punts, preu altíssim per a un equip obli­gat sem­pre a aspi­rar a tot. I em pre­gunto quants, d’entre els que rene­guen del club, han renun­ciat ja per la causa a quel­com que tro­bin valuós. Quants, per exem­ple, van fer vaga dimarts? Sense cobrar, dic. No anar a la feina sense el des­compte del sou, com no assis­tir a classe sense pena­lit­zació, no és fer vaga, es una altra cosa. Cal pre­ci­sar, perquè ara com mai, en vir­tut de l’agit-prop i allò dels nos­tres i els altres que ens porta pel pedre­gar de la dimensió des­co­ne­guda, les parau­les s’usen com les figu­res retòriques, el peri­o­disme, la política i les ins­ti­tu­ci­ons. Rebre­gant-les de qual­se­vol manera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)