Passa a l’altra punta del món, però reco­nei­xe­ran l’escena. Hong Kong, com a àrea amb auto­no­mia espe­cial de la Xina, té dret a que la seua pròpia selecció naci­o­nal de fut­bol jugue inter­na­ci­o­nal­ment.

En la clas­si­fi­cació de la UEFA, Hong Kong ocupa el número 140 del rànquing i mai no s’ha clas­si­fi­cat per a una copa del món, però la samar­reta dels dos tons ver­mells pren part en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals des del 1947 i es va acor­dar que con­ti­nu­a­ria sent així després del traspàs de poders entre el Regne Unit i la Xina l’any 1997 —per cert, amb el català Xavier Bravo entre els seus res­pon­sa­bles–. La qüestió és que en aquests moments de tensió entre la Xina i Hong Kong l’equip naci­o­nal de fut­bol ha estat posat al mig de la polèmica.

En la mesura que Hong Kong ha anat per­dent auto­no­mia i s’han anat vio­lant els acords del 1997, la idea de la inde­pendència de la ciu­tat ha anat pre­nent cos, sobre­tot entre la gent jove. La Xina cada vegada intenta con­ver­tir més Hong Kong en una ciu­tat xinesa sense més i la reacció a això ha tro­bat espai, per exem­ple, en el fut­bol.

Fa anys una clas­si­fi­cació per a un mun­dial que va enfron­tar la Xina amb Hong Kong ja va cau­sar una enorme polèmica política, i ara la qüestió ha estat l’himne. Les auto­ri­tats xine­ses han fet obli­ga­tori l’himne de la Xina a Hong Kong, amb una pre­cisa relació de mesu­res per tal que siga res­pec­tat i hono­rat. Amb mul­tes i per­se­cu­ci­ons con­tra els qui s’hi opo­sen.

I l’opo­sició ha estat molt soro­llosa a l’estadi. En els dar­rers par­tits de la selecció, el dar­rer aquesta set­mana con­tra Malàisia, el camp ha xiu­lat de manera estre­pi­tosa l’himne xinès quan ha sonat per la mega­fo­nia i s’han des­ple­gat pan­car­tes i ban­de­res a favor de la inde­pendència de Hong Kong.

Un esce­nari i unes acti­tuds que encara que pas­sen a l’altra punta del món és evi­dent que a nosal­tres ens resul­ten ben fami­li­ars.