Els jugadors de l’Herta de Berlín de futbol es van agenollar dissabte passat abans del seu partit. D’aquesta manera, es van afegir a les protestes de molts esportistes als Estats Units i van fer una crida en favor de la diversitat i la tolerància. “Per una Berlín que segueixi sent també en el futur una ciutat oberta al món.” Als Estats Units continua el degoteig d’esportistes que fan aquest gest quan sona l’himne en protesta per les polítiques de Donald Trump. Un dels últims ha estat el nedador Anthony Ervin, campió olímpic de les 50 lliures. El genoll a terra és un gest, en aquest cas, de denuncia i rebel·lia. A casa nostra, el Barça també ha posat el genoll a terra en els últims dies. Dos cops, però no per denunciar res ni rebel·lar-se, sinó per tot el contrari. Agenollar-se davant l’amenaça i una possible sanció. Ho va fer l’1 d’octubre quan va decidir jugar a porta tancada contra Las Palmas cedint a la pressió de la Lliga de Futbol Professional i algun pes pesant del vestidor. I es va tornar a agenollar dimecres davant la UEFA, quan va refusar permetre a Òmnium Cultural i l’ANC mostrar al món una pancarta amb la paraula freedom (‘llibertat’) i la fotografia dels dos presidents empresonats, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. El més desconcertant de tot plegat va ser quan el mateix president, Josep Maria Bartomeu, va reconèixer a TV3 que “no és normal que estiguin empresonats per les seves idees” i tot seguit hi va afegir el però: “Amb les pancartes, la UEFA decideix i té l’última paraula.” La pancarta “Drets, respecte, esport” que va desplegar el Barça és posar el genoll a terra. L’aposta pel diàleg, el respecte i l’esport és tan elemental, bàsica i atemporal com tèbia, poc coratjosa i freda. Però aquesta és la tria que ha fet la junta actual del Barça. Entre el tossudament alçats i el tímidament agenollats, n’hi ha molts que ho tenim clar. Per dignitat i per la defensa de la llibertat. És el que volen: tenir-nos agenollats. Amb el Barça sembla que ho han aconseguit.