Els juga­dors de l’Herta de Berlín de fut­bol es van age­no­llar dis­sabte pas­sat abans del seu par­tit. D’aquesta manera, es van afe­gir a les pro­tes­tes de molts espor­tis­tes als Estats Units i van fer una crida en favor de la diver­si­tat i la tolerància. “Per una Berlín que segueixi sent també en el futur una ciu­tat oberta al món.” Als Estats Units con­ti­nua el dego­teig d’espor­tis­tes que fan aquest gest quan sona l’himne en pro­testa per les polítiques de Donald Trump. Un dels últims ha estat el neda­dor Ant­hony Ervin, campió olímpic de les 50 lliu­res. El genoll a terra és un gest, en aquest cas, de denun­cia i rebel·lia. A casa nos­tra, el Barça també ha posat el genoll a terra en els últims dies. Dos cops, però no per denun­ciar res ni rebel·lar-se, sinó per tot el con­trari. Age­no­llar-se davant l’amenaça i una pos­si­ble sanció. Ho va fer l’1 d’octu­bre quan va deci­dir jugar a porta tan­cada con­tra Las Pal­mas cedint a la pressió de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal i algun pes pesant del ves­ti­dor. I es va tor­nar a age­no­llar dime­cres davant la UEFA, quan va refu­sar per­me­tre a Òmnium Cul­tu­ral i l’ANC mos­trar al món una pan­carta amb la paraula fre­e­dom (‘lli­ber­tat’) i la foto­gra­fia dels dos pre­si­dents empre­so­nats, Jordi Cui­xart i Jordi Sánchez. El més des­con­cer­tant de tot ple­gat va ser quan el mateix pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, va reconèixer a TV3 que “no és nor­mal que esti­guin empre­so­nats per les seves idees” i tot seguit hi va afe­gir el però: “Amb les pan­car­tes, la UEFA deci­deix i té l’última paraula.” La pan­carta “Drets, res­pecte, esport” que va des­ple­gar el Barça és posar el genoll a terra. L’aposta pel diàleg, el res­pecte i l’esport és tan ele­men­tal, bàsica i atem­po­ral com tèbia, poc corat­josa i freda. Però aquesta és la tria que ha fet la junta actual del Barça. Entre el tos­su­da­ment alçats i el tímida­ment age­no­llats, n’hi ha molts que ho tenim clar. Per dig­ni­tat i per la defensa de la lli­ber­tat. És el que volen: tenir-nos age­no­llats. Amb el Barça sem­bla que ho han acon­se­guit.