Un dels millors exercicis didàctics que es pot proposar als jugadors de futbol formatiu és que mirin un partit en directe i recomanar-los que es fixin només en un dels jugadors (preferentment els que ocupen la o les demarcacions en què ells solen jugar), oblidant-se de la resta, encara que sigui només vint minuts o mitja hora. Si ho fan, indefectiblement, se’ls generaran moltes preguntes i, per aquest motiu, necessitaran una persona formada i amb coneixements tàctics al seu costat per resoldre els dubtes i les curiositats. És una experiència que he posat en pràctica i puc assegurar que s’enriqueixen, i molt, els conceptes amb què treballen durant els entrenaments i els partits, alhora que aprofundeixen en la complexitat del joc i la responsabilitat individual.

Mauricio Pochettino, entrenador del Tottenham, explicava en una interessant entrevista feta per Diego Torres a El País (16-10-2017) que ell també recomanava aquesta experiència a joves jugadors professionals. “Jo deia als meus jugadors de l’Espanyol: a Amat, a Galán, a Víctor Ruiz… quan començaven: «Inverteixin els seus diners; no els llencin. Comprin una entrada i vagin a veure Puyol en viu. Mirin-lo només a ell. No mirin el partit. Segueixin-lo. Mirin com es comporta quan té la pilota, quan no la té, com ordena, com mana, com pensa, com veu el partit, com el llegeix… Seran els diners més ben invertits de la seva vida.» Amb Sergio Ramos passa igual”, responia el tècnic a un pregunta referent al central madridista.

D’aquest manera, Pochettino corroborava el valor de l’observació del comportament individual per entendre’n la interrelació amb les múltiples variables que genera el joc col·lectiu. En la mateixa entrevista, feia referència a un altre aspecte fonamental en la tasca dels tècnics de futbol formatiu i que no està tan estesa com faria falta. Ho descrivia així: “Avui dia als nens se’ls ha de dir: «Eh! Escolta! Parla amb la pilota! Toca la pilota! Què et transmet?» Ara tot aquest món fa que ens distanciem d’aquestes emocions. Ho hem de recordar als jugadors, perquè per a tots els nois la pilota és font d’emocions. Si se n’obliden, comencen a jugar com màquines. [...] La responsabilitat dels entrenadors és educar els jugadors perquè no s’oblidin què el seu principal motor continuï sent la pilota. Aquesta fam, aquesta energia, poder disfrutar amb els teus companys quan t’estàs entrenant i jugant. Això no es pot oblidar.” Una crida necessària a potenciar el futbol vist com a element intrínsec, inherent a la personalitat, viscut genuïnament.