Opinió

Pochettino i l’element intrínsec

El tècnic reivindica el poder de l’observació i les emocions en el futbol formatiu

Un dels millors exer­ci­cis didàctics que es pot pro­po­sar als juga­dors de fut­bol for­ma­tiu és que mirin un par­tit en directe i reco­ma­nar-los que es fixin només en un dels juga­dors (pre­fe­rent­ment els que ocu­pen la o les demar­ca­ci­ons en què ells solen jugar), obli­dant-se de la resta, encara que sigui només vint minuts o mitja hora. Si ho fan, inde­fec­ti­ble­ment, se’ls gene­ra­ran mol­tes pre­gun­tes i, per aquest motiu, neces­si­ta­ran una per­sona for­mada i amb conei­xe­ments tàctics al seu cos­tat per resol­dre els dub­tes i les curi­o­si­tats. És una experiència que he posat en pràctica i puc asse­gu­rar que s’enri­quei­xen, i molt, els con­cep­tes amb què tre­ba­llen durant els entre­na­ments i els par­tits, alhora que apro­fun­dei­xen en la com­ple­xi­tat del joc i la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual.

Mau­ri­cio Poc­het­tino, entre­na­dor del Tot­ten­ham, expli­cava en una interes­sant entre­vista feta per Diego Tor­res a El País (16-10-2017) que ell també reco­ma­nava aquesta experiència a joves juga­dors pro­fes­si­o­nals. “Jo deia als meus juga­dors de l’Espa­nyol: a Amat, a Galán, a Víctor Ruiz… quan començaven: «Inver­tei­xin els seus diners; no els llen­cin. Com­prin una entrada i vagin a veure Puyol en viu. Mirin-lo només a ell. No mirin el par­tit. Seguei­xin-lo. Mirin com es com­porta quan té la pilota, quan no la té, com ordena, com mana, com pensa, com veu el par­tit, com el lle­geix… Seran els diners més ben inver­tits de la seva vida.» Amb Ser­gio Ramos passa igual”, res­po­nia el tècnic a un pre­gunta refe­rent al cen­tral madri­dista.

D’aquest manera, Poc­het­tino cor­ro­bo­rava el valor de l’obser­vació del com­por­ta­ment indi­vi­dual per enten­dre’n la inter­re­lació amb les múlti­ples vari­a­bles que genera el joc col·lec­tiu. En la mateixa entre­vista, feia referència a un altre aspecte fona­men­tal en la tasca dels tècnics de fut­bol for­ma­tiu i que no està tan estesa com faria falta. Ho des­cri­via així: “Avui dia als nens se’ls ha de dir: «Eh! Escolta! Parla amb la pilota! Toca la pilota! Què et trans­met?» Ara tot aquest món fa que ens dis­tan­ciem d’aques­tes emo­ci­ons. Ho hem de recor­dar als juga­dors, perquè per a tots els nois la pilota és font d’emo­ci­ons. Si se n’obli­den, comen­cen a jugar com màqui­nes. [...] La res­pon­sa­bi­li­tat dels entre­na­dors és edu­car els juga­dors perquè no s’obli­din què el seu prin­ci­pal motor con­tinuï sent la pilota. Aquesta fam, aquesta ener­gia, poder dis­fru­tar amb els teus com­panys quan t’estàs entre­nant i jugant. Això no es pot obli­dar.” Una crida necessària a poten­ciar el fut­bol vist com a ele­ment intrínsec, inhe­rent a la per­so­na­li­tat, vis­cut genuïnament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.