El cap de setmana vinent comença la lliga europea d’hoquei sobre patins amb tres representants catalans: el Reus, el vigent campió; el Barça, l’equip que llueix més títols de la història, i el Vic, finalista tres vegades i que enguany té un equip de nivell inferior que en d’altres convocatòries tenallat per la seva situació econòmica. Tinc la sensació, i el mateix em passa amb la Champions de futbol, que tota la primera fase no servei ben bé per a res des del punt de vista dels nostres equips més forts. També des de la perspectiva dels favorits portuguesos, o sigui, de l’Oliveirense, el vigent subcampió i campió de la copa Continental; el Benfica, campió fa dues temporades, i el Porto, que fa dos anys seguits que cau eliminat en els quarts. Tampoc no s’ha d’oblidar l’Sporting Club, equip millorat en les dues últimes temporades amb una base menys sòlida i al qual cal atorgar-li el benefici del dubte amb vista a accedir a la final a quatre. Els quatre equips portuguesos i els quatre de l’Ok Lliga, l’altre és el Liceo, es reparteixen en els quatre grups de la fase prèvia, res paranormal. En aquesta part inicial, per tant, hi ha sempre almenys un parell d’enfrontaments prou interessants, a banda d’alguna intromissió del millor o millors equips italians del moment, que això sempre té un alt grau de variabilitat. El Reus, per exemple, arrencarà a casa contra el Viareggio, el mateix rival al qual va batre a domicili en la semifinal de la copa Continental que es va disputar precisament a la ciutat transalpina. El que vull dir és que generalment fins als quarts de final, els equips grans no acostumen a tenir gaires dificultats i l’espectacle se’n ressent. Seria molt millor repartir en dos grups els 10 millors equips d’Europa, quatre de l’Ok Lliga, quatre de la lliga portuguesa i dos d’italians. O els 12, amb quatre d’italians o tres i un francès o tres i el campió d’una segona divisió, tot plegat per fer una senyora primera fase. I després fer quarts, si el calendari ho permet, o final a quatre directament. El que és evident és que cada setmana es podria guanyar o perdre. Els grans equips no tenen tants problemes de costos i també podrien tenir un major retorn econòmic en venda d’abonaments i/o en drets televisius. Fins i tot en patrocinadors, que ja sé que en hoquei sobre patins són prou difícils de trobar. La resta d’equips que fan de comparses podrien jugar una categoria B o entrar en la CERS. La cançoneta de la promoció arreu està desgastada i cap equip dels altres països no arriba mai a la final a quatre per molt que faci anys que comparteixin grups amb els clubs capdavanters. El seu rellançament implica potenciar les seves federacions i l’exportació de tècnics i de jugadors.