Opinió

Lonzo Ball, en l’univers LaVar

“El seu pare l’ha posat en una situació en què els rivals el fixarem com a objectiu”

Passa aquí, a casa nos­tra, i a tot arreu, cada cap de set­mana. Pares que s’asse­uen a les gra­des d’un camp de fut­bol o d’un pavelló per veure el fill en acció. N’hi ha de tota mena, si bé alguns ni pen­sen a veure’l dis­fru­tar, sinó com­pe­tir, gua­nyar, demos­trar que ell és el millor, amb inde­pendència del nosal­tres. I així actuen. Cri­dant contínua­ment i fal­tant al res­pecte a tot­hom, amb els efec­tes tòxics que poden injec­tar al fill, per l’efecte mirall.

Als Estats Units, hi ha un per­so­natge que aglu­tina tots aquests trets nocius i n’hi afe­geix d’altres. És el cas de LaVar Ball, en boca de tot­hom per pre­go­nar als qua­tre vents parau­les arro­gants com que els seus fills seran “millors que Jor­dan”. Cer­ta­ment, tots tres (Lonzo, LiAn­gelo i LaMelo) apun­ten mane­res, però quants cops ha pas­sat que el que s’intuïa i la rea­li­tat no han tin­gut res a veure, un cop introduïts a l’uni­vers pro­fes­si­o­nal? El pri­mer a tas­tar-lo ha estat Lonzo, triat número 2 en el pas­sat draft pels Lakers. Des d’aquell dia, la seva incon­tinència ver­bal no ha fet res més que afe­gir-li pressió. Que si els Lakers amb ell “tor­na­rien a play-off el pri­mer any”, que si això, que si allò altre. Cada dia, cada hora, cada minut. I, és clar, això té efec­tes que han reper­cu­tit en el seu propi fill. L’NBA és una com­pe­tició en què tot­hom par­teix de zero, vin­gui d’on vin­gui, i el res­pecte s’ha de gua­nyar cada dia, sobre el par­quet. I Patrick Bever­ley li ho va fer saber el dia del debut, con­tra els Clip­pers. Li va fer pas­sar un suplici, defen­sant-lo duríssi­ma­ment amb con­tac­tes i uti­lit­zant el trash-talking d’una manera contínua. El resul­tat, 0/2 tirs i 3 assistències en les 29 acci­ons que el va defen­sar. I el desig per mini­mit­zar-lo també el va ver­ba­lit­zar fa poc John Wall: “El seu pare l’ha posat en una situ­ació en què els rivals el fixa­rem com a objec­tiu. Ell no en té la culpa.” Lonzo, pot­ser ave­sat a les sor­ti­des de to del seu pare, ho viu amb certa natu­ra­li­tat, per bé que el seu joc se’n res­sent. No en assistències (7,7) ni en rebots (7,5), però sí en tirs (31%). I els Lakers es mouen ja en balanç nega­tiu (2-4). Les fac­tu­res a la fat­xen­de­ria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)