Passa aquí, a casa nostra, i a tot arreu, cada cap de setmana. Pares que s’asseuen a les grades d’un camp de futbol o d’un pavelló per veure el fill en acció. N’hi ha de tota mena, si bé alguns ni pensen a veure’l disfrutar, sinó competir, guanyar, demostrar que ell és el millor, amb independència del nosaltres. I així actuen. Cridant contínuament i faltant al respecte a tothom, amb els efectes tòxics que poden injectar al fill, per l’efecte mirall.

Als Estats Units, hi ha un personatge que aglutina tots aquests trets nocius i n’hi afegeix d’altres. És el cas de LaVar Ball, en boca de tothom per pregonar als quatre vents paraules arrogants com que els seus fills seran “millors que Jordan”. Certament, tots tres (Lonzo, LiAngelo i LaMelo) apunten maneres, però quants cops ha passat que el que s’intuïa i la realitat no han tingut res a veure, un cop introduïts a l’univers professional? El primer a tastar-lo ha estat Lonzo, triat número 2 en el passat draft pels Lakers. Des d’aquell dia, la seva incontinència verbal no ha fet res més que afegir-li pressió. Que si els Lakers amb ell “tornarien a play-off el primer any”, que si això, que si allò altre. Cada dia, cada hora, cada minut. I, és clar, això té efectes que han repercutit en el seu propi fill. L’NBA és una competició en què tothom parteix de zero, vingui d’on vingui, i el respecte s’ha de guanyar cada dia, sobre el parquet. I Patrick Beverley li ho va fer saber el dia del debut, contra els Clippers. Li va fer passar un suplici, defensant-lo duríssimament amb contactes i utilitzant el trash-talking d’una manera contínua. El resultat, 0/2 tirs i 3 assistències en les 29 accions que el va defensar. I el desig per minimitzar-lo també el va verbalitzar fa poc John Wall: “El seu pare l’ha posat en una situació en què els rivals el fixarem com a objectiu. Ell no en té la culpa.” Lonzo, potser avesat a les sortides de to del seu pare, ho viu amb certa naturalitat, per bé que el seu joc se’n ressent. No en assistències (7,7) ni en rebots (7,5), però sí en tirs (31%). I els Lakers es mouen ja en balanç negatiu (2-4). Les factures a la fatxenderia.