Fa dies que el debat sobre el futbol del Barça ocupa les tertúlies barcelonistes. “Guanyen més que juguen!”, pensen uns. “Els resultats ho diuen tot!”, defensen els altres. Qui té la raó? O, potser, totes dues parts? Que cadascú se situï on ho cregui convenient. Aquesta és la grandesa de l’esport: tothom té opinió i, a més, dret a emetre-la.

Al final, tot plegat depèn de les perspectives individuals, de les que ens plantegem cadascú de nosaltres, de totes les persones que segueixen el Barça. La pregunta és: què esperes de l’equip? Si la resposta és que cal ser fidel a la història més recent, que s’ha de guanyar a partir d’un joc atractiu i d’atac, que s’ha de donar confiança a la gent de la casa i vèncer convencent, aleshores segurament, només segurament, qui pensi així estarà decebut. I avorrit. El futbol del Barcelona d’Ernesto Valverde és extraordinàriament competitiu, molt fiable en l’aspecte defensiu, segur des del seu posicionament a la gespa, amb les línies juntes i un 4-4-2 que protegeix Ter Stegen com mai en els últims temps.

Ara bé, presenta unes grans dificultats per executar correctament els conceptes d’amplitud i profunditat de l’atac, de generar i ocupar espais davant de defenses tancades, de treballar les mitges puntes a la zona que hi ha davant de la defensa i darrere els migcampistes de l’equip rival, de fer circular la pilota a la velocitat justa per tombar les defenses de l’equip oponent i, també, és clar, de preparar-ho tot perquè Messi visqui en les millors condicions possibles. Ell, com que és extraterrestre, sobreviu; Luis Suárez, com a mortal, ho està patint. Aquests aficionats tenen la sensació que el que s’està vivint avui a can Barça és pa per a avui i gana per a demà. En essència, troben a faltar talent i, també, mètode.

Si, en canvi, penses que el que compta són els resultats i que el Barça és el líder de la lliga i, també, de la Champions, aleshores, endavant. Felicitats! Perquè veure’s al capdavant de totes les classificacions i, al mateix temps, poder gaudir de les derrotes de l’etern rival, el Real Madrid, a Girona i a Londres, ha de ser la repera. Com en realitat els resultats són el més important no hi ha motius per a la preocupació: atents al què, no pas al com. Només el temps tancarà el debat i emetrà un veredicte. Perquè n’hi haurà. La pilota ho acaba situant tot a lloc i és evident que a final de temporada hi haurà vencedors i vençuts. Si ets el Barça has de lluitar pels títols fins al final, perquè la samarreta t’exigeix aixecar trofeus. Mentre això passa, el debat segueix obert. Us agrada el joc del Barça? Creieu que serà suficient per allargar el cicle guanyador del club? Seguim...