El triple és avui un element decisiu del joc, però el triple en l’Eurolliga va car: després de cinc jornades, cinc equips n’intenten 20 per partit, pelats, i tres entre 18 i 19 –parlem de vuit equips, de mitja lliga. Per acotar-ho: el que menys en tira en l’ACB s’enfila als 21,7, i entre tots els equips de la Lliga Endesa, la VTB, la turca, l’adriàtica, la italiana i l’alemanya només cinc no superen els 20. Cinc equips de 93.

És tot just l’inici i veurem cap on va la cosa, però és un fet que en la lliga amb els jugadors físicament més dotats i amb més capacitat atlètica no és fàcil trobar bones situacions per tirar un bon triple. Se’n localitzen contra defensa desorganitzada, després de rebot ofensiu i en transició o arribada, i també en pissarra de fons o banda. Però alliberar triples en les ofensives posicionals d’Eurolliga és una altra història.

A mitja pista, la immensa majoria d’atacs passen i/o acaben en el 2x2, i el que avui es porta és defensar-lo fent canvis o enfonsant el cinc –situació que enguany tendeix a evolucionar amb el base col·locant-se entre el seu defensor (donant-li l’esquena) i el cinc rival, rehabilitant l’oblidat tir de mitja distància. Va en desús fer sortir el pivot per sobre de la línia de tres per molestar el petit amb pilota, perquè és una situació que obliga a fer ajudes molt llargues que ocasionen triple a la cantonada (o que l’originen des d’allà amb una passada addicional). Davant d’una defensa de canvi, tenir un bon percentatge de tres és complicat perquè habitualment és un tir puntejat i el petit tendeix a atacar amb bot l’home gran. Més enllà del joc per parelles, crear avantatges en l’1x1 per provocar l’ajuda costa molt perquè hi ha pocs jugadors amb prou capacitat d’un contra un per superar el defensor. I també escasseja el joc dins-fora: predominen els pivots mòbils sense peus per jugar d’esquena i incitar al 2x1 ni mans per tornar la pilota a l’exterior. Quant al joc sense pilota, és feixuc i laboriós consolidar avantatges amb els blocs indirectes perquè amb la defensa de canvis es perd poca iniciativa defensiva i, a més, per neutralitzar-los cal un treball previ de desgast que s’allunya del joc d’atac simplificat que demana la competició. Per rematar-ho, si bé hi ha conceptes zonals que articulen defenses individuals, el cert és que la defensa en zona és un recurs puntualíssim perquè, oh paradoxa, avui tothom pot tirar de tres.

Costa trobar triples en l’Eurolliga. Costa trobar-los i que a més siguin francs: després de cinc jornades, sis equips tenen un percentatge igual o inferior al que va tenir (33%) el pitjor equip de la temporada passada.