Som a una set­mana perquè els juga­dors s’hagin de con­cen­trar amb les seves selec­ci­ons i afron­tar la pri­mera fines­tra FIBA clas­si­fi­catòria per al mun­dial del 2019 i el més calent és a l’aigüera. Ningú sap si els d’Euro­lliga hi ani­ran final­ment, si bé cada cop són més els que mani­fes­ten públi­ca­ment la idea de pri­o­rit­zar el seu club, el que els paga. Alguns fins i tot ho han fet en un comu­ni­cat con­junt, com el Fener­bahçe. D’altres, com l’Ana­dolu Efes, han obert la pos­si­bi­li­tat d’alli­be­rar Bal­bay o Batuk i que se’n vagin amb Tur­quia. Un gest cal­cu­lat i de cara a la gale­ria, perquè són peces resi­du­als en la rotació de Pera­so­vic. Molts dub­tes, tot­hom mirant de reüll què fa el veí i amb tots els juga­dors entre l’espasa i la paret. Bé, tots no, perquè als de l’NBA se’ls ha alli­be­rat. La FIBA, amb un com­plex d’infe­ri­o­ri­tat fefa­ent, ni ha gosat plan­te­jar-los-ho.

Passi el que passi, és una evidència que el pro­jecte que va idear la FIBA i el que es farà en rea­li­tat s’assem­bla­ran com un ou a una cas­ta­nya. Sobre­tot perquè les selec­ci­ons hi ani­ran amb els seus equips B o C, i tin­dran un atrac­tiu limi­tat per a l’espec­ta­dor. També de com­pe­ti­ti­vi­tat ja que l’accés uni­ver­sal a la cita pot dur a resul­tats indig­nes i ridículs. I tot pel desig irre­fre­na­ble de fer caixa.

Fa uns dies, Patrick Bau­mann, el secre­tari gene­ral, va dir que “el risc de veure el mun­dial i els Jocs sense Espa­nya és gran”. Sense cap mena de dubte, vol tocar la fibra i gene­rar sen­si­bi­li­tat en l’afi­ci­o­nat, també. Lleig i erroni, perquè si Pau o Marc Gasol, Ricky o els Her­nangómez no hi són és perquè la FIBA no ha fet ni un pas perquè hi siguin. Ni en aquesta, ni en la pro­pera fines­tra del febrer. I ara tam­poc ningú pot car­re­gar tin­tes sobre els juga­dors d’Euro­lliga apel·lant a la ley del deporte si no van amb Espa­nya perquè, de renúncies, n’hi ha cada estiu i mai ha pas­sat res. Com Rudy o Felipe en l’últim euro­peu. El que sorprèn és que menys­tin­gui el poten­cial d’una selecció amb Quino Colom, Oli­ver o Beirán. O és el ner­vi­o­sisme de qui veu com el pro­jecte ha per­dut substància fins i tot abans d’enge­gar.