Opinió

Baumann ja no les té totes

El projecte que va idear la FIBA i el que es farà s’assemblaran com un ou a una castanya

Som a una setmana perquè els jugadors s’hagin de concentrar amb les seves seleccions i afrontar la primera finestra FIBA classificatòria per al mundial del 2019 i el més calent és a l’aigüera. Ningú sap si els d’Eurolliga hi aniran finalment, si bé cada cop són més els que manifesten públicament la idea de prioritzar el seu club, el que els paga. Alguns fins i tot ho han fet en un comunicat conjunt, com el Fenerbahçe. D’altres, com l’Anadolu Efes, han obert la possibilitat d’alliberar Balbay o Batuk i que se’n vagin amb Turquia. Un gest calculat i de cara a la galeria, perquè són peces residuals en la rotació de Perasovic. Molts dubtes, tothom mirant de reüll què fa el veí i amb tots els jugadors entre l’espasa i la paret. Bé, tots no, perquè als de l’NBA se’ls ha alliberat. La FIBA, amb un complex d’inferioritat fefaent, ni ha gosat plantejar-los-ho.

Passi el que passi, és una evidència que el projecte que va idear la FIBA i el que es farà en realitat s’assemblaran com un ou a una castanya. Sobretot perquè les seleccions hi aniran amb els seus equips B o C, i tindran un atractiu limitat per a l’espectador. També de competitivitat ja que l’accés universal a la cita pot dur a resultats indignes i ridículs. I tot pel desig irrefrenable de fer caixa.

Fa uns dies, Patrick Baumann, el secretari general, va dir que “el risc de veure el mundial i els Jocs sense Espanya és gran”. Sense cap mena de dubte, vol tocar la fibra i generar sensibilitat en l’aficionat, també. Lleig i erroni, perquè si Pau o Marc Gasol, Ricky o els Hernangómez no hi són és perquè la FIBA no ha fet ni un pas perquè hi siguin. Ni en aquesta, ni en la propera finestra del febrer. I ara tampoc ningú pot carregar tintes sobre els jugadors d’Eurolliga apel·lant a la ley del deporte si no van amb Espanya perquè, de renúncies, n’hi ha cada estiu i mai ha passat res. Com Rudy o Felipe en l’últim europeu. El que sorprèn és que menystingui el potencial d’una selecció amb Quino Colom, Oliver o Beirán. O és el nerviosisme de qui veu com el projecte ha perdut substància fins i tot abans d’engegar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.