A l’Àfrica, les coses importants segueixen una lògica especial. Hi ha un punt de mística que ens acaba atorgant històries amb desenllaços increïbles. El futbol, un pilar indispensable en la cultura del continent negre, també ens regala situacions meravelloses. L’any 2012 es va disputar la copa d’Àfrica de Nacions coorganitzada per Guinea Equatorial i el Gabon. La final es va disputar a Libreville, en el dinovè aniversari de l’accident aeri que va sepultar tota la selecció nacional zambiana, precisament a la costa gabonesa. Doncs bé, Zàmbia, equip que no partia com a favorita, es va endur aquell campionat després d’una final agònica contra la Costa d’Ivori gràcies a la figura del seu entrenador i líder espiritual: Hervé Renard. Una manera extraordinària de fer honor als herois que van perdre la vida molt a prop d’aquell estadi. Més endavant, l’entrenador francès va ser reclamat per la Costa d’Ivori amb un únic objectiu: guanyar la copa d’Africa del 2015. Els elefants tenien jugadors de la talla de Touré Yaya i Gervinho, però no havien estat capaços d’aixecar el títol continental des del 1992. Renard va saber posar ordre i va guiar la Costa d’Ivori fins a un títol que l’exigent afició ivoriana havia anat exigint. Des de llavors, la figura d’Hervé Renard es va convertir en una autèntica eminència. Campió amb Zàmbia en un torneig molt emotiu per a tot el país i campió amb la Costa d’Ivori després de tants anys. A poc a poc, a còpia de grans gestes, es va guanyar el sobrenom de Miracle Blanc Africà. L’última heroïcitat de Renard es va cristal·litzar el cap de setmana passat. Al Marroc, la gent estava desesperada amb el nivell de la selecció nacional. Els lleons de l’Atlas fa vint-i-tres anys que no estan presents en un mundial… fins que ha arribat el tècnic de moda a l’Àfrica. El primer que va fer Hervé Renard en arribar a la banqueta marroquina va ser posar ordre defensiu. En sis partits de classificació, l’equip nord-africà no va encaixar cap gol. La traca final va ser el partit de dissabte a Abidjan, capital de la Costa d’Ivori i anterior casa de Renard. El Marroc va guanyar 0-2i va certificar la seva classificació per a un mundial després de més de dues dècades. Una altra història mística que ens regala el futbol africà. Una altra gesta d’Hervé Renard: el miracle africà.