Un 24 de novembre com el d’avui però del 1859 es va publicar el llibre L’origen de les espècies del fins llavors desconegut naturalista Charles Darwin. Una obra fonamental de les que marquen un abans i un després en la història de la humanitat, que va començar a passar del creacionisme religiós a l’explicació científica de l’evolució i la selecció natural. Què fa Darwin en aquesta columna d’esports? Ajudar-me a intentar parlar de fenòmens de l’esport que sovint s’escapen a la lògica i als raonaments més aparents. Un dels casos més apassionants d’èxit prolongat i de longevitat competitiva de la història de l’esport el tenim tots molt present. El que protagonitzen Roger Federer i Rafa Nadal. És molt difícil que en un esport apareguin en la mateixa franja temporal dos fenòmens d’aquesta magnitud. En tots els esports hi ha històries de grans rivalitats que han engrandit la seva especialitat i que als aficionats ens han apassionat i inspirat. Però el que estan fent Nadal i Federer quan ja tenen unes carreres difícilment igualables sense més motivació especial que les ganes de competir, de continuar competint, és una situació que ens explica més coses que les purament esportives. Són també una lliçó de vida. I no només per l’esportivitat que acompanya les seves carreres. Segurament, són uns privilegiats i estan dotats d’un talent especial, però hi ha molt més que això i segurament necessitaríem algú com Darwin que ens ho expliqués. Als simples aficionats només ens queda rendir-nos a l’evidència. I jo, com a analista, he tingut ganes de parlar-ne quan precisament el Masters l’ha guanyat un aspirant a succeir-los. Felicitats, Dimitrov! Gràcies, Roger i Rafa! Fins sempre.