Braços de ferro
El míssil teledirigit de Dybala, a poquíssima altura, com si sortís d’un submarí, amb un efecte letal i bot inclòs, era un xut intel·ligent amb la paraula gol gravada al cuir. Però sota els pals hi havia un porter amb braços de ferro. L’aturada magistral de Ter Stegen, que reacciona felinament i amb el mèrit afegit de no tenir un bon angle de visió, és per emmarcar i va salvar el Barça de perdre un partit jugat amb una intensitat i un rigor tàctic irreprotxables, amb el segell del bon competidor. De moment, amb aquests atributs ja anem fent el pes. Però, tal com se’ns va posar la cosa en la segona part, un Barça amb jerarquia no hauria deixat escapar la victòria a Torí. En tres partits jugats fora de casa, a Europa, no hem encaixat cap gol, però només n’hem marcat un...
En un esport en què el porter és considerat com una mena d’intrús del qual no es comptabilitzen les aturades de mèrit, sinó únicament els gols que encaixa (es premia el porter menys golejat, que no és el mateix que el que més gols ha salvat), per mi, accions antològiques com la del porter del Barça al camp de la Juve tenen el mateix valor que marcar un golàs decisiu. Si d’alguna cosa no cal que ens preocupem, és del titular de la porteria.
En vigílies del primer partit de lliga, opinava que fins al desembre l’equip de Valverde no hauria de tenir gaires problemes per mantenir les possibilitats en la lliga intactes i per classificar-se entre els dos primers en el grup de la Champions, i que els maldecaps severs ens arribarien després de Nadal. Tres mesos després, passarem com a primers de grup a Europa i, si demà guanyem a València –com confio que serà–, com a mínim mantindrem els 10 punts d’avantatge respecte d’un Madrid víctima dels seus errors majúsculs. Francament –i analitzant el calendari–, a mi no em sorprèn (gaire) on som nosaltres, el que és inexplicable és on són ells.
El fiscal de Xipre
Si a Xipre hi oficiés algun fiscal de perfil similar al del recentment traspassat José Manuel Maza, prou conegut de tots vostès, jo, si fos jugador de l’Apoel, prepararia els necessers per si de cas els cités a declarar un jutge (o jutgessa) implacable i no els deixés tornar a dormir a casa. El delicte del qual se’ls podria acusar? Rebel·lió i sedició contra el rei de tots els esports, és a dir, sa majestat el futbol. Quin simulacre de partit van jugar!
Que soc despietat amb aquests nois? Bé, no seria jo, sinó el fiscal, qui s’extralimitaria... En qualsevol cas, equipets com el de Nicòsia i la resta de ventafocs repartides pels grups d’aquesta primera fase, no hi pinten res en el que és la competició més important del món a nivell de clubs. Ho sento, però la seva participació desvirtua això de la Champions League, que, de fet, no comença realment fins als vuitens de final.
En aquest sentit, superada pels spurs de Pochettino (un bon equip i ja està), la penya dels germans Padrós passarà com a segona de grup. I ja posats a imaginar encreuaments interessants, una eliminatòria entre els de Zidane i el City de Guardiola ho clavaria. El d’en Pep és, actualment, l’equip que millor juga d’Europa, però haurà de demostrar si realment atresora tot allò que s’ha de tenir per aspirar a dominar el Vell Continent; i no parlem tant d’aptituds tècniques, sobradament demostrades, sinó de força mental, d’un escut d’aquells que injecten caràcter guanyador, etcètera.
Seria molt apetitós que, a ells, els toqueés el City... D’acord, jo també em temo que la bola que els espera al bombo sigui la del Besiktas? Jimnastik Kulübü d’Istanbul...
