No sem­pre es pot gua­nyar. Ahir, la cata­lana Lucia Sainz i la menor­quina Gemma Triay van per­dre la final de la prova de Bil­bao del cir­cuit mun­dial World Padel Tour, la dar­rera del curs abans del Mas­ters que es jugarà, com sem­pre, a Madrid al desem­bre. Van cedir per un doble 6-3 con­tra les números 1, les bes­so­nes ara­go­ne­ses Sánchez Alayeto, que tan­ca­ran el curs al cap­da­munt després d’un pri­mer tram excep­ci­o­nal en què van acu­mu­lar mol­tes victòries i set títols seguits. La tem­po­rada, però, va començar amb el pri­mer tri­omf català en una prova del cir­cuit WPT a càrrec de la reu­senca Ari Sánchez i de la madri­le­nya Marta Ortega. Va ser, a més, el tri­omf de la pare­lla més jove en un tor­neig d’aquesta dimensió. El pàdel de casa nos­tra està vivint la millor tem­po­rada de la seva història amb una acce­le­ració final de Sainz i de Triay que les ha rellançat fins a la segona posició del rànquing, de la qual han des­ban­cat Marta Mar­rero, una juga­dora canària que també està esta­blerta a casa nos­tra, i l’argen­tina Cata Teno­rio. Agres­si­ves i cada cop més com­pe­ne­tra­des, Sainz i Triay han arri­bat de manera con­se­cu­tiva a les tres últi­mes finals i es van endur els dos títols ante­ri­ors, els pri­mers, a més, de la seva car­rera a l’esce­nari més gran­di­loqüent que es pot tenir en el pàdel: el cir­cuit mun­dial. Triay arros­se­gava una lesió al canell que ja la va tur­men­tar el cap de set­mana ante­rior en l’euro­peu jugat a Por­tu­gal, i Sainz, que té un paper també agres­siu però una mica més defen­siu, va assu­mir un rol pre­pon­de­rat dis­sabte en la semi­fi­nal de Bil­bao per res­guar­dar el braç de la balear. Totes dues van aca­bar pletòriques el duel con­tra Mar­rero-Teno­rio i ara seran les sego­nes caps de sèrie en el Mas­ters.

Mai no es pot gua­nyar. Seguint des­tri­ant aspec­tes del cap de set­mana, veiem que la tesis dels equips ven­ta­focs en de la lliga euro­pea d’hoquei sobre patins s’està com­plint. No apor­ten res a la com­pe­tició quan serien força més feliços jugant una segona divisió euro­pea o una CERS ampli­ada. L’Iserl­hon ale­many, per exem­ple. O el Mon­treux: 0-10 con­tra el Barça i 14-2 a Lis­boa. És un club que ha fet història al seu país gràcies al tècnic català Mateo de Ramon i amb tres juga­dors cata­lans. Va ser campió de lliga 30 anys després i de copa 28 més tard. Atret per la pos­si­bi­li­tat de com­pa­ti­bi­lit­zar una feina –pis­ci­cul­tura–i la direcció tècnica, De Ramon va empren­dre l’aven­tura el 2013. Explica que ara es dedica exclu­si­va­ment al club i que no tre­ba­lla. S’ha impli­cat ple­na­ment en el pro­jecte en una lliga menor en què tro­ben a fal­tar més par­tits grans per fogue­jar-se millor i en què una sèrie B euro­pea seria idònia per a un grup ama­teur que no pot com­pe­tir ni amb el Barça ni amb el Ben­fica.